Trobairitz és la designació occitana per a les poetesses medievals i és el corresponent femení de trobador; en aquest mot, el singular i el plural són idèntics. Coneixem el nom d’una vintena d’aquestes compositores dels segles XII i XIII, a les quals caldrà afegir les autores d’una sèrie d’obres transmeses anònimament. El corpus de la poesia de les trobairitz consta d’unes 50 poesies, ja sigui completes o fragmentàries, però el nombre total és objecte de certa discussió entre els estudiosos. [...]

La tradició manuscrita de les trobairitz és, evidentment, més reduïda que la dels seus col·legues masculins i, també a vegades, si s'ha transmès alguna peça, és a causa de la seva tipologia. Per exemple, podem trobar alguns textos dialogats – que en la lírica trobadoresca reben el nom de tenso o partimen – copiats en molts cançoners gràcies a la fama del trobador amb el qual la trobairitz dialogava. [...]

Les vidas (‘vides’) occitanes medievals són unes breus biografies dels autors. Basades en un model llatí, tenen una extensió variable, des d’un parell de frases fins a diversos paràgrafs. Sembla que la seva finalitat era donar a les audiències una idea de l’autor d’una determinada obra i del seu paper al món. [...]

La pastorel·la en llengua d’oïl ha atret l’atenció d’alguns dels romanistes més importants dels segles XIX i XX. La pastorel·la francesa es distingeix de l’occitana per una certa manca de posicionament ideològic i per recórrer majoritàriament a estructures mètrico-musicals “popularitzants”, sovint amb una tornada. [...]

Encara que aparegui als repertoris bibliogràfics de la lírica provençal, Ab lo cor trist és un planh català, atribuïble a una poetessa anònima. La composició es pot datar a la segona meitat del segle XIV, però la presència, al v. 28, d'una cesura italiana, que va caure en desús a principis del segle XIV, podria avançar la data de composició.

El salutz d’amor, o només salutz, és una carta d’amor en vers que el trobador adreça a la dama estimada. Entre la vintena de salutz escrits per trobadors, el d’Azalais d'Altier és l’únic testimoni d’aquest gènere poètic d’una trobairitz i va adreçat a una altra dona. [...]