Equip

Meritxell Simó és Professora de Filologia Romànica i Directora de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals IRCVM) a la Universitat de Barcelona. La seva recerca s'ha centrat en la recepció europea dels trobadors i en la creació i la representació literàries de les dones, àmbits en els quals ha treballat com a investigadora i directora de projectes. És membre del Comitè de Gestió del projecte Corpus des Troubadours (IEC - Union Académique Internationale) i Time Machine Ambassador de la xarxa europea Time Machine (https://www.timemachine.eu/), orientada a la gestió de Big Data del passat. També ha estat investigadora del Centre Dona i Literatura de la UB. D'entre els seus últims treballs sobre trobadors, destaca l'edició del volum col·lectiu, Los Motz e·l so afinan: cantar, llegir, escriure la lírica dels trobadors, Roma, Viella, 2020. Des de 2021 és membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Elizabeth Aubrey és professora emèrita de musicologia de la Universitat de Iowa. La professora Aubrey és doctora en musicologia per la Universitat de Maryland i s'ha especialitzat en tots els aspectes de la música medieval i renaixentista, inclosa la interpretació. La professora Aubrey és autora de múltiples publicacions entre les quals destaquen els llibres The Music of the Troubadours (Indiana University Press, 1996) i Songs of the Women Trouvères (Yale University Press, 2001; en col·laboració amb Eglal Doss-Quinby, Joan Tasker Grimbert i Wendy Pfeffer). Així mateix, ha impartit nombroses conferències-seminaris als Estats Units i el Canadà així com en diversos països europeus (França, Itàlia, Espanya) i a Austràlia.

Elizabeth Aubrey és així mateix una reconeguda intèrpret de música medieval; ha fet nombrosos concerts i ha actuat com a assessora d'altres intèrprets; així mateix ha gravat un CD per a acompanyar el llibre An Introduction to Old Occitan de William D. Paden (The Modern Language Association of America, 1998) i té en projecte altres enregistraments.

Maria Reina Bastardas i Rufat és doctora en Filologia Romànica i professora titular de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona. La seva recerca s'ha centrat en la lingüística històrica romànica, particularment en les diferents àrees del lèxic: toponímia i antroponímia, objecte, respectivament, de la seva tesi doctoral i una llarga participació en el projecte PatRom; i també etimologia, amb la col·laboració en el projecte DÉRom. La característica comuna dels projectes de recerca en els quals ha participat és la perspectiva històrica i comparada panromànica.

Vicenç Beltran ha estat catedràtic de les universitats de Cádiz, Barcelona i Sapienza de Roma. La seva recerca se centra en els trobadors i la lírica medieval i renaixentista de diverses llengües romàniques, encara que ha freqüentat altres temes i èpoques. Entre els quals han atret majorment el seu interès es troba també la poesia antiga de tradició oral. Ha estat president de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval i és membre de la Junta Directiva de l'Associació Internacional d'Hispanistes, president d'honor de l’Associació Convivio i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Margherita Bisceglia (San Giovanni Rotondo, 1992). Laureata magistrale en Filologia Moderna. El juliol de 2017 va defensar la tesi di laurea en Filologia Romànica a la Universitat La Sapienza de Roma (Director Dr. Paolo Canettieri, Co-directora Dra. Arianna Punzi) dedicada a l'edició de dos poemes de Thibaut de Champagne (escollits d'entre aquells on l'autor va utilitzar comparacions presumiblement preses del bestiari medieval). Va cursar el Dottorato in Scienze del testo a la Universitat La Sapienza de Roma i el juliol de 2021 es va doctorar amb una tesi intitulada “Lirica e romanzo. Personaggi e motivi arturiani fra letterature d’oc e d’oïl”, codirigida amb la Universitat de Barcelona i ​​elaborada amb la supervisió del Dr. Paolo Canettieri i de la Dra. Meritxell Simó. La seva recerca gira a l'entorn de la lírica dels trouvères i del roman en vers de temàtica artúrica.

Alicia Brosa Lahoz és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Pompeu Fabra (1998), graduada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (2018) i Màster en Cultures Medievals (2022) per la mateixa universitat catalana. Amant de l’Edat Mitjana, va dedicar el seu Treball de Fi de Grau al conjunt pictòric romànic de San Juan Bautista de Ruesta, un estudi que, posteriorment, va ser publicat en un llibre homònim per Publicacions UB (2019). El seu Treball de Final de Màster va girar al voltant de l’autoria femenina als manuscrits medievals i els seus modes de representació visual. Actualment està cursant el Doctorat en Cultures Medievals a la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat en diversos projectes d’investigació dins de l’àmbit de la historia i de l’art medievals amb la Universitat de Barcelona i la Biblioteca Nacional de Catalunya.
 

Adriana Camprubí Vinyals és doctora en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi «Repertorio Métrico y Melódico de la nova cantica (siglos XI, XII y XIII): de la lírica latina a la lírica románica». Graduada en Musicologia amb l'especialitat en Literatura i Cultura Romànica (2013), va obtenir un Màster en Estudis Medievals a la Universitat de Santiago de Compostel·la (2014). També és Màster en Estudis de Literatura Comparada por la Universitat Pompeu Fabra (2015) i Màster en Humanitats Digitals (UNED, 2021). Recentment ha obtingut un contracte postdoctoral Margarita Salas.

Les seves principals línies de recerca giren entorn a l'estudio de la mètrica comparada en la lírica medieval, las relacions entre text i música en la lírica trobadoresca, la lírica paralitúrgica i les Humanitats Digitals.

Col·labora en diferents projectes internacionals entre els quals destaca el Gruppo Thibaut (Università La Sapienza di Roma) o el projecte d'edició MedMus (Warwick University - Università La Sapienza).

Joan Dalmases Paredes (Barcelona, 1993) és graduat en Llengües i Literatures Modernes per la Universitat de Barcelona, amb les especialitats d'alemany i francès (2015), va cursar el Màster en Cultures Medievals (2017) en aquest mateix centre i es va doctorar amb la tesi «Els trobadors del cor menjat: la simbologia del cor en la lírica de Guillem de Cabestany, el Châtelain de Coucy i Reinmar von Brennenberg» (2020). Com a beneficiari d'una beca APIF, va treballar des de 2017 fins a 2020 com a investigador predoctoral a l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) i va formar part del projecte de recerca «Els trobadors: creació, recepció i crítica a l'edat mitjana i a l'edat contemporània». Actualment és beneficiari d'una beca postdoctoral Alexander von Humboldt a la Ruprecht-Karls-Universität de Heidelberg.

2015-Licenciatura en Llengües, Cultures, Literatura i Traducció a La Sapienza – Università di Roma amb una tesi en Filologia Romànica i Lingüística ("Il Tristano Riccardiano. Lessico e costruzione dei personaggi", supervisora prof . G. Paradisi).

2017-Mestratge en Llengües Modernes, Literatura i Estudis de Traducció a La Sapienza – Università di Roma amb una tesi en Filologia Romànica i Lingüística (“Il lessico delle Trobairitz”, supervisor prof. P. Canettieri, assistent supervisor prof. A. Punzi).

2018-Doctorat en Estudis Textuals, Paleogràfics, Lingüístics a La Sapienza – Università di Roma amb una proposta de recerca per a desenvolupar un atles temàtic de la lírica romànica medieval, amb especial referència a la cultura material i l'organització social.

Inés García López és Doctora en Filologia Alemanya i llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona. És investigadora postdoctoral a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili des de 2019. Ha realitzat estades d’investigació a l’Institut für Nordische Philologie de la Universität Münster (Alemanya), a la Háskólasetur Vestfjarða de Ísafjörður (Islàndia) i a l'Institut Árni Magnússon per als Estudis Islandesos de Reykjavík (Islàndia). El 2020 va ser la primera investigadora de l'Estat espanyol a rebre la beca Snorri Sturluson del Govern d'Islàndia per a traduir una saga islandesa al català. Les seves principals línies de recerca són la literatura medieval escandinava i els estudis de recepció literària de la poesia medieval europea.

Catedràtic de Filologia Romànica a la Università di Messina, Saverio Guida, especialista en l'àmbit occità, sempre ha intentat combinar la passió per la recerca històrica amb les metodologies més audaces d'anàlisi lingüística i literària. Ha tret a la llum materials inèdits i ha donat vida a una sèrie d'obres que han permès solucionar problemes d'ordre ecdòtic i hermenèutic, així com relatius a la datació i identificació de trobadors (només s’ha de recordar el Dizionario biografico dei trovatori, Mòdena 2014, concebut i realitzat en col·laboració amb Gerardo Larghi). Actualment és codirector de la revista Cultura Neolatina, membre del Consell Assessor de la Revista de Literatura Medieval, membre del Consell Assessor de Filología Románica, membre del Consell Editorial de Literatura Italiana Antigua.

Simone Marcenaro (Finale Ligure, 1978) es Profesor Titular en Filología Románica en la Universidad del Molise (Italia). Sus intereses científicos se han focalizado en varios aspectos de la literatura románica medieval, con especial atención a la poesía trovadoresca. Ha publicado varias ediciones críticas de trovadores gallego-portugueses, estudios sobre la tradición manuscrita de los cancioneros y trabajos sobre lírica occitana medieval, así como ensayos dedicados a la traducción portuguesa del Libro de Buen Amor, a la Nota Emilianense, o a la cultura científica de la Iberia medieval. Dirige actualmente la unidad de investigación de la Universidad del Molise en el seno del proyecto “Atlante prosopografico delle letterature romanze medievali” y colabora con el grupo de investigación en Literatura Románica Medieval de la Universidad de Santiago de Compostela.

Rosa Mª Medina Granda és Professora Titular de Filologia Romànica (Lingüística), a la Universitat d'Oviedo, des de l'any 1999 i presideix l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans (AIEO) http://www.aieo.org/, des de l'any 2014. És paral·lelament Editora general de les Publicacions d'aquesta Associació, a càrrec de la Casa Brepols. Així mateix és membre del Grup acreditat de recerca Laboratorio de Documentación histórica de la Universidad de Oviedo, des de l'any 2019 (http://doculab.grupos.uniovi.es/). Després d'haver-se dedicat a l'estudi sintàctic-distribucional i semàntic de la negació romànica (occitana, catalana, francesa i castellana), les seves línies de recerca són actualment: l'Anàlisi del Discurs, la “intercomprensió” romànica, “Lògica, Ment i Llenguatge” i les Humanitats Digitals.

Després d'haver format part, amb dedicació a temps complet, de diferents projectes de recerca de la Universidade de Santiago de Compostela, la Dra. Medina es vincula a aquest projecte de la Universitat de Barcelona per a prosseguir el seu estudi sobre les trobairitz en comparació ara amb el de les trouveresses.

Anna M. Mussons és catedràtica de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona, professora del Màster de Cultures Medievals, membre de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) i del consell editorial de la col·lecció “Medieval Cultures” d'aquest institut. Ha investigat sobre llengües i literatures medievals, especialment èpica francesa, líriques occitana i galaicoportuguesa i narrativa breu. Ha col·laborat com a investigadora en més de vint projectes de recerca sobre lírica trobadoresca occitana, ha dirigit el projecte de MQD “Guia d’autoajuda per a la traducció de textos romànics medievals”, ha col·laborat com a assessora lingüística de la producció de Jordi Savall: El reialme oblidat: La Raucada contra els Albigesos. La tragèdia càtara i ha publicat mig centenar de treballs, majoritàriament sobre lírica trobadoresca occitana, dedicats a l'estudi de temes diversos, com el concepte de ‘folia’, la producció trobadoresca referida a les croades, els problemes de traducció de determinats contextos, l'anàlisi de lèxic específic i la caracterització d'alguns gèneres.

Daniel Navarro Torró (Barcelona, 1987) és llicenciat en filologia i ha cursat el màster en Cultures Medievals a la Universitat de Barcelona. Les seves recerques s'orienten principalment cap al teatre medieval i altres formes d'expressió literària medievals en llengües romàniques.

Es membre de l'IRCVM (Institut de Recerca en Cultures Medievals) de la Universitat de Barcelona.

Wendy Pfeffer és professora emèrita de francès a la Universitat de Louisville i professora visitant de Llengües Romàniques a la Universitat de Pennsylvania. Es va doctorar en Estudis Medievals a la Universitat de Toronto, amb una tesi sobre el motiu literari del rossinyol a la literatura medieval. Els seus interessos de recerca inclouen la literatura lírica medieval occitana, la lírica francesa antiga, les percepcions medievals de les dones i la historia culinària. També ha publicat diverses bibliografies, així com articles sobre autors del Renaixement i sobre la cultura francesa contemporània. És cap de redacció de Tenso, l'única revista nord-americana dedicada a la llengua, la literatura i la cultura occitanes, i és vicepresidenta de l'Associació Internacional d'Estudis Occitans des de 2014. Se li han concedit dues beques de recerca Fulbright per a realitzar recerques a França, a Toulouse (2011) i a Tours (2018). Ha estat reconeguda pel govern francès com a oficial de l’Ordre des Arts et des lettres.

Stefano Resconi és ricercatore de Filologia Romànica a la Università degli Studi di Milano. S'ocupa de literatura provençal i de lírica medieval romànica, amb particular atenció a l'estudi comparat de les tradicions manuscrites i a la recepció italiana de la poesia de trobadors i trobers. En la seva bibliografia figuren també contribucions dedicades a la Commedia, als comentaristes antics del poema dantesc i a la narrativa francesa medieval.

Després del magister artium en les assignatures de filologia romànica i germànica el 1980 a Magúncia (Mainz), dos anys com a professora d’alemany per a estrangers a la Universitat de Dijon i quatre a la Sorbonne (Paris IV). Doctorat el 1989 també a Magúncia amb una tesi sobre Trobairitz. L'aportació de la dona en la lírica cortesana occitana antiga (Der Beitrag der Frau in der altokzitanischen höfischen Lyrik). Edició completa (Premi de la Universitat Johannes Gutenberg, Mainz, 1990). Col·laboradora científica a la Universitat Justus Liebig, Gießen; assistent científica a la Universitat Autònoma de Berlin (Freie Universität Berlin) 1990-1996. De 1996 a 1999 encarregada de cursos a Magúncia. Capacitació de càtedra (Habilitation) obtinguda a Frankfurt/M. 1998 amb la dissertació sobre Alter ego. El Pintor com a „ombra“ de l'escriptor a la literatura narrativa francesa des del romanticisme fins a la fi de segle. (Der Maler als Schatten des Schriftstellers in der französischen Erzählliteratur von der Romantik bis zum Fin de siècle). Des de llavors com a professora catedràtica temporal a Magúncia, Constança, Potsdam, Düsseldorf, Graz, Osnabrück i, des de 2005, Aachen. Altres camps de recerca: edat mitjana, occitanística, literatura francesa i espanyola dels segles XIX i XX, intermedialitat.

Isabel de Riquer Permanyer és doctora en Filologia Romànica i professora emèrita de Literatura Romànica Medieval de la UB. La seva docència i recerca estan orientades cap a l'edició i estudi de textos literaris medievals d'àmbit romànic. Pertany al Consell d’Experts de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals(IRCVM). Ha participat en diversos projectes de recerca finançats dedicats a l'estudi del naixement de la consciència lingüística europea i a la creació i recepció de la lírica trobadoresca. Forma part del Comitè Científic de revistes nacionals i estrangeres i del Bureau de la secció espanyola de la Société Internationale Rencesvals. Li van ser concedits l'any 1988 el premi d’“Ajuda a la Creació Literària” del Ministeri de Cultura per la traducció del Chevalier au lion de Chrétien de Troyes i el d'Assaig de la UNED, el 1995, pel llibre Contra las mujeres: poemas de rechazo y vituperio (Barcelona, Quaderns Crema) en col·laboració amb el prof. Robert Archer. És acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des de 2016.

María Elena Roig Torres és docent funcionària d'Educació Secundària i professora adjunta en el Grau d'Educació Primària i en el Màster de Formació del Professorat de la Universitat de les Illes Balears. Llicenciada en Filologia Hispànica, es va doctorar cum laude el 2005 en l'especialitat de Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona amb una tesi titulada “Trovadores occitanos en Navarra, Navarra en los trovadores occitanos (1134-1234)”, la qual cosa demostra el seu interès particular -encara que no exclusiu- per la interacció dels regnes peninsulars amb la lírica trobadoresca.

Abel Vázquez Márquez (Barcelona, 1997) és graduat en Humanitats i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra (2020) i màster en Cultures Medievals per la Universitat de Barcelona (2022). Actualment és estudiant del Doctorat en Cultures Medievals en aquesta darrera universitat i està treballant en una tesi sobre lírica catalana de veu femenina a l'Edat Mitjana i el Renaixement. Els seus principals interessos científics giren a l'entorn de la tradició romànica de la "cançó de dona", i la seva presència i desenvolupament a Catalunya, Castella i França i la seva relació amb la lírica cortès i els imaginaris femenins. Treballa també en l'edició filològica digital i les humanitats digitals. Ha estat becari col·laborador del l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (2020-2021) i del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (2021). 
 

És Professora titular de Filologia Romànica de la USC i acreditada per a catedràtica des de 2015. Va ser coordinadora del Máster de Estudios Medievales Europeos de la USC (cursos 2017-2018 i 2018-2019, amb procés d'acreditació). Va participar en diferents projectes de recerca de finançament autonòmic i nacional (amb funció d'IP en quatre). A més, forma part del Centro Ramón Piñeiro para la Investigación en Humanidades com a IP del projecte Prosa literaria galega da Idade Media. Les seves línies de recerca se centren en la ‘literatura romànica medieval’ des d'un punt de vista transversal, en la lírica gallec-portuguesa, i en l'estudi de l'àmbit femení en l'Edat Mitjana. Entre les seves últimes publicacions destaca l'edició del llibre Voces de mujeres en la Edad Media: entre realidad y ficción (De Gruyter, Berlin, 2019). Més informació: academia.edu

Professora Titular de Literatura Portuguesa de la USC, s'ocupa principalment dels períodes medieval, renaixentista i barroc, així com de la projecció d'aquests en les literatures contemporànies. Destaquen els seus treballs sobre aspectes lèxics i temàtics de la poesia cortesana del segle XV, com a Traje, gentileza e poesia. O campos semântico da moda e da vestimenta no Cancioneiro Geral de Garcia de Resende (2001) o Festa, Teatralidade e escrita. Esboços tetarais no Cancioneiro Geral de Garcia de Resende (2003). I, entre altres publicacions més recents, sobresurten l'edició i estudi, en coautoria, d'O meu Portugal [de] Guilherme de Almeida (2016), “O retrato descortês das damas no Cancioneiro Geral: motivos e imagens da tradição lírica” (2018) ou “Liturgia e cor amarela no Cancioneiro Geral: ainda para una interpretação em chave criptojudaica de Bernardim Ribeiro?” (2019). Actualment coordina el grup de recerca GRAALL (GI-1353) i participa en diversos projectes nacionals i internacionals sobre l'imaginari i les lletres medievals.

Llicenciat en Filologia Romànica i en Filologia Gallec-portuguesa. Doctor en Filologia Gallec-portuguesa. Professor titular a la Facultat de Filologia de la USC. Els camps de recerca són la història de la llengua (de manera preferent) durant el període medieval i el context sociocultural en què sorgeix i es desenvolupa la lírica gallec-portuguesa. A la primera línia pertanyen treballs d'edició i estudis de textos literaris i documentació com: Rui Vasques. Crónica de Santa Maria de Íria (2001), o “Os primeiros escritos em galego-português: revisão e balanço” (2014). En relació al segon àmbit, podem citar: Os cavaleiros que fizeram as cantigas. Aproximação às origens socioculturais da lírica galego-portuguesa (2012), “Et de dona Guiomar nascio don Rodrigo Diaz de los Cameros. Figuras femininas no patrocínio da lírica galego-portuguesa (II)” (2018), “De illis e Mirapeixe: Monio Fernandi. O trovador Múnio Fernandes de Mirapeixe e a sua parentela” (2020).

Llicenciada en Lletres Clàssiques per la Pontifícia Universidade Católica de São Paulo (1960) i doctora en Literatura Portuguesa per la Universitat de São Paulo (1972). Professora Titular (Full Professor) de Literatura Portuguesa en el Departament de Teoria Literària, Instituto de Estudos da Linguagem, UNICAMP (Universidade Estadual de Campinas), Brasil (aposentada). Especialitzada en Literatura Medieval Gallec-Portuguesa i Literatura Portuguesa Contemporània. Una relació de les seves publicacions i activitats està disponible en la Plataforma Lattes del CNPq(Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico).

És llicenciat en Història (2011) i magister en Estudis Medievals Europeus (2012) per la USC. Després d'haver estat becari i contractat predoctoral a la USC (2012-2016), becari del Corpus Documentale Latinum Gallaeciae en el CRPIH (2017-2019) i Tècnic Superior de Suport a la Recerca a l’ILG-USC (2019-2020), s'ha incorporat a l'Institut d'Estudis Gallecs Padre Sarmiento del CSIC com a Tècnic superior d'activitats tècniques i professionals. Les seves línies de recerca se centren en la història social de les dones durant l'Edat mitjana, havent participat en diferents congressos nacionals i internacionals, a més de publicar les seves investigacions sobre la història medieval de Galícia i la història de les dones en diverses revistes i obres col·lectives.

Doctor en Història de l'Art per la USC, actualment és professor del departament d'Història, Art i Geografia de la Universitat de Vigo. La seva experiència laboral s'ha centrat en la gestió cultural, sobretot, en el camp de les exposicions temporals. En els últims anys ha treballat com a assessor històric de diverses obres de restauració dutes a terme en la basílica compostelana encarregant-se tant de la redacció dels informes historicoartístics previs a aquestes intervencions com del control d'obra. Com a especialista en escultura romànica de les vies de peregrinació, les seves publicacions s'han centrat, sobretot, en la iconografia romànica en general i en la Catedral de Santiago de Compostela, en particular.

Graduada en Linguas e Literaturas Modernas (itinerari de Filoloxía Románica), amb esment de Premi Extraordinari pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Va comptar al llarg de la seva vida acadèmica amb diverses beques. Va ser membre del projecte Prosa Literaria Galega Medieval (CRPIH). La seva recerca s'orienta a l'àmbit de la literatura medieval en llengües vernacles, parant esment a les trobairitz i a la representació de la dona en les cantigas de escarnio gallec-portugueses. Va formar part del projecte Voces de mujeres en la Edad Media: realidad y ficción (siglos XII- XIV) (FFI2014-55628- P), amb resultats rellevants donats a conèixer en congressos internacionals i en articles de revistes d'impacte. En l'actualitat és professora d'Ensenyament Secundari i continua investigant en l'àmbit femení de l'Edat Mitjana.

És professor de Llengua i Literatura Àrab en el Departament de Lletres Orientals de la USP, on participa també en el seu programa de postgrau en Lletres Estrangeres i Traducció. Prèviament va realitzar el seu doctorat en Literatura Portuguesa (1997-2002) i el màster en Literatura Espanyola (1991-1996) a la Universitat de São Paulo. Va cursar estudis sobre la literatura dialectal d'Al Andalús, amb aportacions sobre el céjel d’Ibn Quzman i els problemes de la seva versió al portuguès. També es dedica a la traducció de poesia àrab.

És Professora Titular Emèrita de la Universitat de Zuric (Romanisches Seminar), i va ser responsable de l'ensenyament del portuguès (Llengua, Lingüística, Literatura i Filologia) i directora de la Càtedra Carlos de Oliveira (Camões IP) de la Universitat de Zuric (- 2019). Es va graduar a la Universitat Clàssica de Lisboa a la Facultat de Lletres, on va ensenyar principalment Història de la Llengua Portuguesa. Després d'especialitzar-se en Filologia Romànica a la Universitat de Roma (La Sapienza), va treballar a la Universitat de Zuric, on va obtenir Habilitació en Filologia Romànica. Les seves àrees de recerca i de publicació se centren en la història de la lírica gallec-portuguesa, en les variacions textuals de la seva producció, en els processos de transmissió i en la recepció medieval i del segle XIV de col·leccions poètiques col·lectives, en particular que es refereix al Cancioneiro de Ajuda. A més, també s'interessa per les formes narratives breus i els aspectes lingüístics del teatre de Gil Vicente.

És Doctor en Història de l'Art des de febrer de 2018. Ha treballat per a la Fundació Santa María la Real de Aguilar de Campoo i ha estat personal docent a les universitats de Santiago de Compostela i de León. Entre les seves publicacions destaca la monografia eforma y tradición en el románico gallego. Los ejemplos de Rebordáns y Mondoñedo (2020). És membre col·laborador del grup de recerca “Patrimonio Artístico Medieval” de la Universitat de León i personal del “Centro Ramón Piñeiro para la Investigación en Humanidades” a Santiago de Compostela, on participa en el projecte “Prosa Literaria Galega Medieval”. Els seus principals interessos investigadors se centren en l'art romànic, les relacions entre la cultura visual i la literària i les recreacions de l'Edat Mitjana en els nous mitjans digitals.

Graduada en Història Medieval, actualment és investigadora postdoctoral a la USC. La seva tesi doctoral, defensada l'any 2017, se centra en l'estudi del territori del nord-occident peninsular, principalment el gallec, durant els segles centrals de l'Edat Mitjana. Ha continuat amb aquesta línia de recerca en el seu projecte postdoctoral, amb especial atenció a la cartografia. És membre del grup de recerca “Historia Medieval: Sociedad y Territorio” de la USC, i col·laboradora externa del projecte CODOLGA (Centro Ramón Piñeiro para la Investigación en Humanidades). Entre les seves publicacions destaca la monografia ‘Ad tudensem ecclesias que in vicio sunt’: a organización do espazo da antiga diócese de Tui ao Norte do Miño (Valga, 2018).

És graduada en Llengua i Literatura gallegues (2014) i va cursar el màster en Estudis Medievals Europeus (2015) a la USC. Entre el 2018 i el 2021 va ser professora al Centre d'Estudis de la Llengua i Cultura Gallegues de la Universitat Federal de Bahia. Des del 2022 imparteix docència en matèries relacionades amb la llengua espanyola al Centre de Llenguatge i Comunicació de la Pontifícia Universitat Catòlica de Campinas. Actualment és doctoranda al Programa de Postgrau en Ciència de la Literatura de la Universitat Federal de Rio de Janeiro i al Programa de Doctorat en Estudis Medievals de la USC, amb el projecte de tesi titulat Representacions de la violència contra la dona a la lírica medieval gallec-portuguesa. El principal focus d'investigació se centra en les cantigues medievals, tenint com a línies d'interès destacades el retrat de la violència cap a la dona, la violència femenina i els models transmesos pel gènere de l'escarni.