Les vidas (‘vides’) occitanes medievals són unes breus biografies dels autors. Basades en un model llatí, tenen una extensió variable, des d’un parell de frases fins a diversos paràgrafs. Sembla que la seva finalitat era donar a les audiències una idea de l’autor d’una determinada obra i del seu paper al món. Les vidas es completen amb altres textos anomenats razos (literalment, ‘raons’), que són comentaris sobre un poema determinat que pretenen fornir explicacions sobre la història o el context en què es va compondre. Els dos gèneres, però sobretot les razos, en realitat sovint usen la mateixa poesia trobadoresca que volen explicar com a font d’informació. Les razos agafen “informació” continguda en la lletra de les cançons per explicar-ne el contingut, de manera que, com es pot esperar, les explicacions són sovint circulars. Sabem, però, que a vegades hi ha prou exactitud històrica en les vidas com per a poder ser usades com a font d’informació pels estudiosos de les biografies dels trobadors.

Els manuscrits ens han transmès 101 vidas que ens parlen de 109 dels aproximadament 450 trobadors de nom conegut; és a dir, disposem d’una breu biografia per una quarta part, aproximadament, dels compositors occitans dels segles XII i XIII. En aquest grup, les trobairitz, poetesses i compositores, estan relativament ben representades. Prenent el nombre de vint-i-una trobairitz conegudes pel seu nom (tot i que hi ha cert debat entre els estudiosos sobre el seu nombre total), n’hi ha onze que tenen una vida o són descrites a la vida d’un trobador o en una razo. Així doncs, una mica més de la meitat d’aquestes dones (52%) tenen presència als textos de vidas i razos.

Només algunes de les trobairitz amb nom conegut són objecte d’una breu biografia; altres són més aviat el tema d’una razo i no pas d’una història de la vida. Tanmateix, la mirada conjunta sobre tot el grup de textos ens permet fer algunes observacions sobre la figura de la dona en les vidas i razos.

Les dones en general es descriuen com a cultes, nobles i/o belles. Les seves poesies, si se’n parla, s’etiqueten de “bones”. Els autors de les vidas a vegades afegeixen que les dones eren bones autores de lletres. Però algunes dones no són descrites en absolut. En general, els autors de les vidas semblen haver tingut una certa preferència per les descripcions negatives, però en canvi les dones poetes es descriuen només de manera positiva, potser com a reflex de la visió més positiva que tenia la cultura occitana sobre les dones, més que no pas a la França del nord. S’ha suggerit que els autors de vidas van preferir guardar silenci abans de fer una valoració negativa de les trobairitz en el seu cercle social. En lloc d’oferir detalls sobre una disputa matrimonial, per exemple, l’autor de la vida senzillament no parlava d’aquest tema. Abans de dir una cosa negativa, preferien no dir res en absolut.

Una trobairitz que destaca en tot el corpus de vidas és Na Tibors, el talent musical de la qual es descriu com a “magistral”. L’adjectiu que s’usa, maïstra, és rarament usat en els textos de les vidas: només cinc poetes masculins són considerats amb aquest nivell de destresa. Un gran elogi, doncs, per a Na Tibors. Malgrat que l’autor de la vida apreciava molt Na Tibors, de la seva obra poètica només ens n’ha pervingut un fragment d’unes poques línies: l’inici d’un poema adreçat al seu amant o admirador.

En aquests pocs versos hi trobem els mateixos temes que en la poesia trobadoresca masculina —que l’amor veritable és font de joia— i demostren l’habilitat de Tibors per a la composició amb l’ús amb el joc de paraules repetitiu “anc no fo” (“mai no succeí”).

Si bé les lletres de les cançons de les trobairitz sovint són similars a les dels trobadors, també tenim exemples de realisme en aspectes més íntims de la vida de les dones: per exemple en aquest diàleg entre trobairitz on es valora l’estat de casada i la maternitat.