Informació bàsica

Variants del nom

Bels Desirs

Senhals

Bel Desir

Localitzacions i cronologia

Dates
c. 1214 - c. 1282

Altres relacions

Daude de Pradas
Tipus de relació
Trovador

Mencions

Funció
Dedicataria
Identificador
BEdT 124,004
Fragmento de texto

Bels Desirs, on q'ieu sia,
a en mi seignoria
per far e per dir qe·il plagues;
et anc no·l vi, mas el cor m'es.

Schutz (ed.)
1933
Pàgina(es)
núm. XVII
Trobador
Íncipit
Ben deu esser solatz marritz
Vers
45
Funció
Persona citada
Identificador
BEdT 124,009a
Fragmento de texto

En greu pantais viu et estau
e res no m'aven de qant vuoill,
ni garir d'aiso don mi duoill
non puosc, s'a Bel Desir non vau
querre capteing contra leo
que·s fiza tant en sa faisso
que so que·s vol fai e desfai,
e trop l'ancse de pejor plai
on plus li sui de franc coratge.

Schutz (ed.)
1933
Pàgina(es)
núm. X
Trobador
Íncipit
El temps que·l rossignols s'esgau
Vers
31

Referències bibliogràfiques

Schutz (ed.)
1933
Pàgina(es)
23
Pàgina(es)
108

Observacions

Este senhal alude a una dama desconocida. Schutz (1933: 23) y Chambers (1971: 108) sugieren que es meramente imaginaria, y Bergert (1913: 114-115), considera que se trataría de una amiga o mecenas del trovador y no de su enamorada. En este sentido, el poema 124,004 es un planh en honor de Uc Brunenc, y la tornada donde se cita a Bel Desir parece referirse a Dios y no a la amada. Por otro lado, el texto 124,009a explica que el trovador visitó a su enamorada, llamada Joi-Novel, en su castillo, pero ella lo recibió con frialdad. Por este motivo, Daude desea acogerse a la protección de Bel Desir para guardarse de su dama, a la que considera feroz como un león.