Informació bàsica

Identificador
BEdT 115,001
Llengua
Occità
Gènere | Forma
Canso
Estrofisme
Coblas unissonans
Rima
a b a b c d d c
Estuctura mètrica
10 10 10 10 10' 10 10 10'
Terminacions
-en
-or
-ia
-ar
Comentaris

3 coblas unissonans y una tornada de cuatro versos.

Manuscrits

Manuscrit
Foli(s)
359v

Altres edicions i estudis

Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
30-31, núm. 9; 151-152
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
56-57, núm. 2; 196-197
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
91-96, núm. 7
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
96-99
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
34
Pàgina(es)
164-167
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
130-131; 176 (vida)

Text

I
En greu esmay et en greu pessamen
an mes mon cor et en granda error
Ii lauzengier e·l fals devinador,
abayssador de ioy e de ioven,
qar vos q'eu am mais que res qu'el mon sia
an fait de me departir e lonhar,
si q'ieu no·us puesc vezer ni remirar,
don muer de dol, d'ira e de feunia.

 

II
Selh que·m blasma vostr'amor ni·m defen
no podon far en re mon cor mellor,
ni·l dous dezir qu'ieu ai de vos maior
ni l'enveya ni·l dezir ni·l talen;
e non es hom - tan mos enemicx sia -
si·l n'aug dir ben, no·l tenha en car
e, si·n ditz mal, mais no·m pot dir ni far
neguna re que a plazer me sia.

 

III
Ia no·us donetz, belhs amicx, espaven
que ia ves vos aia cor trichador,
ni qu'ie·us camge per nul autr'amador,
si·m pregavon d'autras donas un cen;
qu'amors que·m te per vos en sa bailia
vol que mon cor vos estuy e vos gar,
e farai o; e, s'ieu pogues emblar
mon cors, tals l'a que iamais non l'auria.

 

IV
Amicx, tan ai d'ira e de feunia
quar no vos vey, que quant yeu cug chantar
planh e sospir, per qu'ieu no puesc so far
a mas coblas que·l cors complir volria.

    I
    En grave angustia y en grave tormento
    han puesto mi corazón, y en gran error,
    los maledicentes y los falsos adivinos
    que envilecen alegría y juventud,
    ya que os han separado y alejado de mí
    a vos, a quien amo más que cosa alguna,
    así que no puedo veros y admiraros
    por lo que me muero de dolor, de ira y de rencor.

     

    II
    Quien me censura y me aleja de vuestro amor
    en nada puede hacer mi corazón mejor
    ni el dulce deseo que tengo de vos mayor.
    ni la añoranza ni el querer ni la inclinación.
    Y mi peor enemigo, si le escucho decir bien
    de vuestro amor, se me convierte en querido;
    y si habla mal de vos, jamás podrá decir o hacer
    nada que sea grato para mí.

     

    III
    Ahora no tengáis ya, bello amigo, temor
    de que abrigue hacia vos sentimientos engañosos
    o de que cambie por causa de otro amor,
    aunque me lo suplicara un centenar;
    ya que el amor que por vos me tiene en su poder,
    quiere que mi corazón sea vuestro y os pertenezca,
    y así será: y si yo pudiera quitarme el corazón
    aquel que lo tuviera nunca lo poseería.

     

    IV
    Amigo, tan airada y triste estoy, porque no os veo,
    que cuando creo cantar
    lloro y suspiro, por lo que no puedo decir,
    en mis estrofas, lo que el corazón querría.

     

    (Martinengo, Las trovadoras, poetisas del amor cortés)

    CAT

    I
    Els maldients i falsos endevins que han posat el meu cor en gran error, i en greu desolació, i en greu pesar, desmereixen la joia i la joventut; perquè a vós, a qui jo estimo més que no cap altra cosa que al món sigui, han fet marxar i allunyar de mi, de manera que jo no us puc veure ni contemplar, per això moro de dol, d'ira i de fúria.

     

    II
    Aquells que em blasmen o em prohibeixen el vostre amor no poden millorar en res el meu cor, ni acomplir el més gran dolç desig que jo tinc de vós, ni l'enveja, ni el desig, ni la passió; i no hi ha ningú, encara que sigui el meu enemic, que si el sento dir bé [de vós], jo no el tingui en estima, i si en diu mal, ja no pot dir ni fer cap altra cosa que em plagui.

     

    III
    No tingueu por, bell amic, que tingui vers vós cap sentiment traïdor, ni que us canviï per cap altre amant, encara que altres dones em preguessin cent cent vegades; que l'amor per vós, que em té sota el seu poder, vol que us conservi i us guardi en el meu cor, i ho faré, i si jo pogués llevar-me el cor, el tindria de tal manera com ningú més no el té.

     

    IV
    Amic, tanta ira i còlera tinc perquè no us veig, que quan crec cantar, planyo i sospiro, per la qual cosa no puc acomplir amb les meves cobles allò que el cor voldria.

     

    (Aguadé, La veu de la dona a l'Edat Mitjana)

    I
    In grave distress, grave trouble,
    and great confusion my heart is thrown
    by slanderers and treacherous spies,
    bringers down of joy and youth,
    for you whom I love best in all the world
    they’ve stolen and sent away from me
    so I can’t see or gaze at you
    and am dying of grief, torment, and anger.

     

    II
    He who blames or forbids my loving you
    cannot in any way amend my heart
    nor increase the sweet desire I have for you
    nor the wish, nor the desiring, nor the yearning;
    and there’s no man, however much my enemy,
    that I won’t love if he speaks well of my friend;
    if he speaks ill, he cannot say or do
    anything at all that pleases me.

     

    III
    Have no fear, fair friend,
    that my heart will ever be false to you,
    or that I’ll exchange you for another
    even if a hundred other ladies beg me.
    Love that has me in its power because of you
    commands my heart to enclose and keep you,
    which I will do; yet someone has my body
    who never would, if I could steal it back.

     

    IV
    Friend, I’m in such rage and torment
    because you’re out of sight, that when I try to sing,
    I complain and sigh, for I cannot, with my verses,
    accomplish what I wish.

     

    (Bruckner, Shepard, White, Songs of the women Troubadours)

    I

    En grave déconfort et grave inquiétude, et aussi en grande détresse, ont mis mon cœur les lausengiers et les espions perfides qui font déchoir Joie et Jeunesse. Car vous que j'aime plus que tout au monde, ils vous ont séparé et éloigné de moi : si bien que je ne puis vous voir ni vous contempler ; et j'en meurs de douleur, de peine et de rancune.
     

    II

    Qui blâme et me défend l'amour que j'ai pour vous ne saurait en rien améliorer mon cœur, ni rendre plus profond le doux désir que j'ai de vous, non plus que mon envie, mes désirs et ma soif. Et il n'est point d'homme, fût-il mon ennemi, que je n'estime si je l'entends dire du bien de vous ; mais s'il médit de vous, il ne saurait rien dire ou faire qui ait mon agrément.
     

    III

    N'ayez nulle crainte, bel ami, que mon cœur envers vous ne soit jamais trompeur, ni que je vous délaisse pour un quelconque autre amoureux, même si cent autres dames me priaient de le faire. Car l'amour qui me tient pour vous en sa puissance veut que je vous réserve et vous garde mon cœur. Ainsi ferai-je... Et si je pouvais m'enlever le cœur, tel l'a qui jamais ne l'aurait.
     

    IV

    Ami, j'ai tant de peine et de ressentiment de ne point vous voir que, quand je pense chanter, je pleure et je soupire, si bien que mes couplets ne sauraient accomplir ce que voudrait mon cœur.
     

    (Bec, Burlesque et obscenité)

    Música conservada

    Música conservada
    No