Informació bàsica

Identificador
L 265.634
Autor
Anónimo
Llengua
Francès
Llatí
Gènere | Forma
Pastorela
Estrofisme
Coblas singulars
Rima
a a a a
Estuctura mètrica
16' 16' 16' 16'
Terminacions
-ere
-ium
-ine
-ulo
-ibus
-era
Comentaris

Siete estrofas de 4 versos de 16 sílabas; el primer hemisitiquio en francés, el segundo en latín.

Alternativamente, siete estrofas de 8 versos de 8 sílabas, alternando en cada verso francés y latín (tal como se propone en MedMus). En este caso, algunas de las rimas son irregulares.

El texto francés tiene tintes anglonormandos.

Edició base

Meyer
1875
Mélanges de poésie anglo-normande
Pàgina(es)
381-382

Edicions en línia

Base de datos Jonas

Manuscrits

Manuscrit
Douce 137
Foli(s)
111v

Repertoris

A Bibliography of Old French Lyrics
265.634

Altres edicions i estudis

Referència bibliogràfica
La pastourelle. Poésie et folklore au Moyen Àge
Pàgina(es)
37-39
Referència bibliogràfica
Mélanges de poésie anglo-normande
Pàgina(es)
380-382
Referència bibliogràfica
Parodies de thèmes pieux dans la poésie française du Moyen Âge. Pater - Credo - Ave Maria - Laetabundus. Textes critiques précédés d'une introduction
Pàgina(es)
31-33

Text

I 
En may quant dait e foil e fruit     parens natura parere,
E cist oysiaus s'aforcent tus     cantus amenos promere,
Une pucele sans conduit,     in cultu latens paupere
Par un matin vet en deduit,     jam lucis orto sidere.

II
Grant peyne mist en luy former     soIers nature studium ;
En sa beauté voil recoverir     rerum solamen turpium.
L'en ne purra(i)t sa per trover     in numero mortalium.
Sa pussance volt esprover     Deus creator omnium.

III
Cler ot le vis et [le] cor[s] gent,     nature moderamine
Noirs le[s] surcils, les oyz [sic] riant,     plenos amoris flumine ;
Plus de cristal sunt blancs se[s] dens,     justo locantur ordine ;
Si n'a plus bele geik'en Occident,     a solis ortus cardine.

IV
Quant je la vi si sule aler,     summo mane diluculo,
Jo regarday sun duz viz cIer     cordis et carnis oculo ;
Turnay vers luy mun dreit chemin,     vinctus amoris vinculo,
Si la començay enresuner     ex more docti mistico.

V
Dis a la bele : « Icel Seignur     qui est redemptor omnium
Vus sauve e gard e doint honur     supra coronas virginium !
Vostre humme suy sans nul return,     et meum est consilium
Ke nus fasçum le ju de amur :     ecce tempus ydoneum. »

VI
Ele respunt : « Ne me gabez     tuis blandis sermonibus,
Mes vostre dreit chemin tenez,     commune stratus ductibus (?) ;
Autre respuns de me(i) ne averez,     ni sim oppressa viribus.
Mun pucelage me gardez.     Veni creator Spiritus.

VII
Tute ma vie sans lecherie     vixi puella tenera ;
Saynt Marie, ke ne sey hunie,     me puram pura tollera !
Si cest ribaud par mal me asaut     mallem adesse funera,
Kar byen say ke dunc averay     eterna Christi munera.

I
En mayo cuando las hojas y los frutos la naturaleza hace aparecer
y los pájaros se esfuerzan todos en hacer cantos agradables,
una chica sin compañía, vestida con pobres vestiduras,
salió una mañana a disfrutar cuando ya había salido el sol.


II
Gran trabajo puso la naturaleza al crearla.
Quise encontrar en su belleza alivio a tanta vileza.
No se podría encontrar a nadie comparable entre todos los mortales.
En su creación, Dios, creador de todo, quiso mostrar su poder


III
Tenía la cara radiante y el cuerpo gentil según las normas de la naturaleza,
negras las cejas, los ojos risueños, llenos de oleadas de amor,
sus dientes más blancos que el cristal y bien alineados;
no hay ninguna más bella hasta el occidente desde el levante.


IV
Cuando la vi ir sola a primera hora de la mañana,
miré su rostro radiante con los ojos del corazón y de la carne;
me dirigí directamente hacia ella atado por las cadenas del amor
y empecé a hablarle tal y como lo hace un sabio.


V
Dije a la bella: “Que el Señor, que es redentor de todos,
os salve y guarde y dé honor por encima de las vírgenes coronadas.
Soy vuestro hombre, sin discusión, y mi consejo es
que hagamos el juego del amor: ahora es el momento propicio”


VI
Ella respondió: “No me enredáis con vuestras palabras dulces,
seguid vuestro camino [...]
No tendréis otra respuesta de mí, si no es a la fuerza;
guardad mi virginidad; venid Espíritu Creador.


VII
Toda mi vida, sin engaño, he vivido como una chica joven;
Santa María, que no sea avergonzada: Virgen pura, ¡guardadme también pura!
Si ese malvado por desgracia me asalta, sería mejor morir
puesto que sé bien que entonces tendría el eterno regalo de Cristo.”
 

(Traducción Maria Reina Bastardas)

CAT

I
Al maig quan fulles i fruit      la natura fa aparèixer 
i els ocells s’esforcen tots     a fer cants agradables,
una noia sense companyia,       vestida amb pobres vestidures,
un matí eixí a gaudir       quan ja havia sortit el sol.

II
Gran treball posà la natura    en crear-la.
Vaig voler trobar en la seva bellesa        alleujament a tanta vilesa.
No es podria trobar ningú comparable         entre tots els mortals.
En la seva creació Déu, creador de tot, volgué mostrar el seu poder.

III
Tenia la cara radiant i el cos gentil        segons les normes de la natura,
negres les celles, els ulls riallers,       plens d’onades d’amor,
les seves dents més blanques que el cristall        i ben arrenglerades;
no n’hi ha cap de més bella fins a l’occident       des del llevant.

IV
Quan la vaig veure anar sola      a primera hora del matí,
vaig mirar el seu rostre radiant     amb els ulls del cor i els de la carn;
vaig dirigir-me de dret cap a ella           lligat per les cadenes de l’amor
i vaig començar a parlar-li     tal com ho fa un savi.

V
Vaig dir a la bella: “Que el Senyor,     que és redemptor de tots,
us salvi i guardi i doni honor      per sobre les verges coronades.
Sóc el vostre home, sense discussió,   i el meu consell és
que fem el joc de l’amor:       ara és el moment propici”.

VI
Ella respongué: “No m’enredeu     amb les vostres paraules dolces,
seguiu el vostre camí [...]
No tindreu cap altra resposta de mi,     si no és per força;
guardeu la meva virginitat;     veniu Esperit Creador.

VII
Tota la meva vida, sense engany,     he viscut com una noia jove;
Santa Maria, que no en sigui avergonyida:    Verge pura, guardeu-me també pura!
Si aquest malvat per desgràcia m’assalta,    seria millor morir
ja que sé bé que aleshores tindria     l’etern regal de Crist."

(Traducción Maria Reina Bastardas)
 

I
En mai quand la mère nature fait naître feuilles et fruits et que les oiseaux s'efforcent tous d'émettre des chants agréables, une jeune fille sans compagnie, cachée sous de pauvres vêtements, s'en va un matin se promener, alors que l'astre du jour est déjà levé.

II
Le zèle industrieux de la nature s'est donné un grand mal pour la créer ; en sa beauté j'ai voulu trouver le soulagement à toutes les turpitudes. On ne pourrait trouver sa pareille au nombre des mortels, Dieu le créateur de toutes choses voulut (en elle) éprouver sa puissance

III
Elle avait le visage clair et le corps gracieux, (formé) selon les directives de la nature, les sourcils noirs, les yeux riants, inondés d'amour ; ses dents sont plus blanches que le cristal et bien rangées ; il n'en est pas de plus belle depuis le lieu où se lève le soleil jusqu' en occident. 

IV
Quand je la vis aller toute seule au petit matin, je regardai son doux visage clair avec les yeux du cœur et ceux de la chair ; j'ai dirigé mes pas tout droit vers elle, enchaîné dans les liens de l'amour, et je lui adressai la parole à la façon hermétique d'un savant.

V
Je dis à la belle : « Que le Seigneur qui est le rédempteur de toutes les créatures vous sauve, vous garde et vous honore plus que les vierges couronnées ! Je suis votre homme sans retour et mon avis est que nous fassions le jeu d'amour : voici le moment favorable.

VI
Elle répond : « Ne vous moquez pas de moi avec vos discours flatteurs, mais continuez votre chemin ... (?); vous n aurez pas d'autre réponse de moi, sauf si je suis contrainte par la violence. Gardez-moi mon pucelage. Viens Esprit créateur.

VII
Toute ma vie, tendre jeune fille, j’ai vécu sans impureté ; Sainte Marie, faites que je ne sois pas déshonorée ; gardez moi pure, vous, la pure ! Si ce débauché doit me faire violence méchamment, je préfère mourir, car je sais bien que j’aurai alors les présents éternels du Christ ».

(Zink, La pastourelle. Poésie et folklore au Moyen Âge)

Música conservada

Música conservada
No