Informació bàsica

Llengua
Francès
Gènere | Forma
Chanson de toile
Rima
A A B A B C
Estuctura mètrica
10 10 10 10 5

Edició base

Pàgina(es)
3-4, núm. 1

Edicions en línia

Manuscrits

Altres edicions i estudis

Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
78-81, núm. 10; 209-210
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
73-74
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
3-4, núm. 1
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
vol. 1, p. 90-93
Pàgina(es)
62-65
Pàgina(es)
105

Text

I
Quant vient en mai, que l’on dit as lons jors,
que Franc de France repairent de roi sort,
Reynauz repaire devant el premier front
si s’en passa lez lo mes Arembor,
ainz n’en dengne le chief drecier a mont
e Raynaut amis !

 

II
Bele Erembors a la fenestre au jor
sor ses genolz tient paile de color;
voit Frans de France qui repairent de cort,
e voit Raynaut devant el premier front :
en haut parole, si a dit sa raison.
e Raynaut amis !

 

III
“Amis Raynaut, j’ai ja vëu cel jor,
se passisoiz selon mon pere tor,
dolanz fussiez se ne parlasse a vos.”
“jal mesfaistes, fille d’empereor,
autrui amastes, si obliastes nos.”
e Raynaut amis !

 

IV
“Sire Raynaut, je m’en escondirai :
a cent puceles sor sainz vos jurerai,
a trente dames que avuec moi menrai,
c’onques nul hom fors vostre cors n’amai.
prennez l’emmende et je vos baiserai.”
e Raynaut amis !

 

V
Li cuens Raynauz en monta lo degree,
gros par espaules, greles par lo baudre;
blonde ot lo poil, menu, recercele :
en nule terre n’ot si biau bachelor.
voit l’Erembors, si commence a plorer.
e Raynaut amis !

 

VI
Li cuens Raynauz est Montez en la tor,
si s’est assis en un lot point a flors,
dejoste lui se siet belle Erembors.
[…]
lors recomencent lor premieres amors.
e Raynaut amis !

    I
    Cuando llega mayo, de cuyos días se dice que son largos,
    y los francos de Francia regresan de la corte del Rey,
    Raynaut regresa entre los primeros;
    pasó cerca del jardín de Erembor,
    no se dignó a levantar la cabeza
    ¡Ay, Raynaut, amigo!
     

    II
    Bella Erembor, a la luz de la ventana,
    tiene sobre sus rodillas una tela de color,
    ve a los francos de Francia que regresan de la corte
    y ve a Raynaut entre los primeros;
    en alta voz le dijo estas palabras:
    ¡Ay, Raynaut, amigo!


    III
    - Amigo Raynaut, tal día conocí,
    si pasabais bajo la torre de mi padre,
    que os apenabais si no hablaba con vos.
    - Me traicionasteis, hija de emperador,
    amasteis a otro y me olvidasteis.
    ¡Ay, Raynaut, amigo!


    IV
    - Raynaut, señor, yo me disculparé;
    junto a cien doncellas, ante los santos, os juraré,
    junto a treinta damas que llevaré conmigo,
    que jamás amé a otro sino a vos.
    Aceptad esta explicación y yo os besaré.
    ¡Ay, Raynaut, amigo!



    V
    El conde Raynaut subió la escalinata,
    ancho de espalda, esbelto de caderas;
    tenía el cabello rubio, fino, ensortijado;
    no hubo en el mundo joven tan hermoso.
    Lo ve Erembor y comienza a llorar.
    ¡Ay, Raynaut, amigo!



    VI
    El conde Raynaut subió a la torre
    y se sentó en un lecho bordado de flores,
    junto a él se sentó la bella Erembor.
    Y renovaron sus amores primeros.
    ¡Ay, Raynaut, amigo!

     

    (Beltrán, Ki s'antraimment soweif dorment)

    CAT

    I
    Quan arriba el mes de maig, que se’n diu dels dies llargs, quan els francesos de França tornen a la cort del rei, Raynaud torna davant, en el primer front. D’aquesta manera passa pel costat de la casa d’Erembor, però no es digna a aixecar el cap amunt. 
    -Ai, amic Raynaud!

     

    II
    La Bele Eremor, a la claror del dia, sobre els seus genolls té un teixit de color. Veu els francesos de França que retornen de la cort i davant veu Raynaud, en el primer front: en veu alta així li ha parlat. 
    -Ai, amic Raynaud!

     

    III
    - Amic Raynaud, jo he conegut aquell temps, que si passàveu prop la torre del meu pare estàveu apesarat si no parlava amb vós. – Vau fer malament, filla d’emperador: a un altre vau estimar, i a mi m’oblidàreu. 
    - Ai, amic Raynaud!

     

    IV
    - Senyor Raynaud, jo em disculparé: juntament amb cent noies i tres-centes dames que portaré amb mi, us prometré sobre els evangelis que mai no he estimat a cap home sinó a vós. Accepteu el perdó i jo us besaré.
    - Ai, amic Raynaud!

     

    V
    El comte Raynaud, ample d’espatlles, prim de malucs, puja l’escala; tenia els cabells rossos, amb rissos petits: en cap país no hi havia tan bon cavaller. Erembor el veu i comença a plorar.
    - Ai, amic Raynaud!

     

    VI
    El comte Raynaud ha pujat a la torre, s’ha assegut en un llit adornat amb flors. Vora seu s’asseu la Bella Erembor: llavors recomencen els seus primers amors.
    - Ai, amic Raynaud!

     

    (Aguadé, La veu de la dona a l'Edat Mitjana)

    I
    Quand arrive le mois de mai, où, comme on dit, les jours sont longs,
    et que les Francs de France reviennent de la cour du roi,
    Renaud revient au premier rang :
    il passa devant la maison d'Erembourg,
    mais ne daigna pas lever la tête.
    Hélas, Renaud, mon ami !

    II
    Belle Erembourg, à la clarté de la fenêtre,
    sur ses genoux tient une étoffe colorée.
    Elle voit les Francs de France qui reviennent de la cour
    et elle voit Renaud au premier rang :
    à voix haute, elle lui a adressé la parole.
    Hélas, Renaud , mon ami !

    III 
    - Ami Renaud , j'ai connu le temps où,
    si vous passiez sous la tour de mon père,
    vous étiez triste si je ne vous parlais pas.
    - Vous vous êtes mal conduite, fille d'empereur.
    Vous en avez aimé un autre et vous nous avez oublié.»
    Hélas, Renaud, mon ami !

    VI
    Seigneur Renaud, je m'en disculperai :
    accompagnée de cent vierges, accompagnée de trente dames 
    que je mènerai avec moi, je jurerai sur les reliques 
    que jamais je n'en ai aimé un autre que vous.
    Acceptez cette justification, et je vous baiserai. »
    Hélas, Renaud, mon ami!

    VI
    Le comte Renaud monta l'escalier
    large d'épaules, les hanches étroites ;
    il avait les cheveux blonds, finement bouclés .
    dans le monde entier il n'y avait de si beau jeune homme.
    Erembourg le voit , elle se met à pleurer.
    Hélas, Renaud, mon ami !

    VI
    Le comte Renaud est monté dans la tour
    il s'est assis dans un lit orné de broderies à fleurs ;
    auprès de lui s'est assise la belle Erembourg :
    alors ils recommencent leurs premières amours.
    Hélas, Renaud , mon ami !

    (Zink, Belle. Essai sur les chansons de toile)

    Música conservada

    Música conservada
    No