Text
I
L’altrer, lo primer jorn d’aost,
vinc en Proensa part Alest
e chavalchav’ab semblan mest,
qu’ira·m tenia sobrera,
can auzi d’una bergera
lo chan jost’un plaissaditz,
e, car fo suaus lo critz,
don retenti la ribera,
volsi·m lai totz esbaitz
on amassava falguera.
II
E si tot s’avia pel brost
estrecha·lh gonela que vest,
ans que li demandes: —D’on est?—,
ela·m tenc a l’estribera;
pois me dis: —Per cal dressera
venguetz ni don etz issitz?
Ja·m sembla siatz marritz;
no m’aiatz per trop parlera,
que, car etz sols escharitz,
ai be drech que vos enquera.
III
—Toza, be·us dirai, can que cost,
pos tan gen m’[en] avetz enquist,
cals aventura·m mena trist:
de bon’aimi’ai nescera
que fos fin’e vertadera;
qu’era me sui departitz
d’una fals’ abetairitz
que·m fa chamjar me charrera
e fora·m chabdels e guitz,
si no fos tan volatera.
IV
—Senher franc, ja, qui que s’ajost
ab rich’amor, non er, per Crist,
si tot s’a pron auzit ni vist,
ses clam; c’una chavalera
vol be c’om en fachs li mera
sos bes e·l mals si’oblitz.
C’ades no·n siatz garnitz,
tornara·us d’altra manera;
qu’estas altras chamjairitz
segon tost altra charrera.
V
—Toza, Deus volha qu’el’angost
del mal que tanta pena·m bast
e perda·l dormir e·l depast;
mas vos ab la tencha nera
no crezatz qu’eu plus vos quera!
Per so car gen m’acolhitz,
vos serai francs e chauzitz,
car cove qu’e·us en refera
merces, car no·us en fugitz;
c’a lonh m’avizetz primera.
VI
—Senher, be m’agr’obs drutz que·m sost
de fach qu’enquera loc no·n tast,
que·l cors ai pauc e de sen chast,
si be·us me fatz prezentera,
pos cut segon ma paubrera
que·m sia datz bos maritz;
mas car tan pauc m’enqueritz,
farai d’aitan que leugera
c’ab fis sagramens plevitz
auretz m’amistat entera.
VII
—Toza, be·n fora garitz,
mas tan es ferma·lh razitz
que mou d’eslais part Lobera;
que·l mals, pos s’es adormitz,
ai paor que peitz me fera.
VIII
—Senher, ges non etz arditz,
car del mal que·us esfugitz
temetz que pois vos enquera;
mas pos tan m’etz abelitz,
sojornem en est’ombrera.
IX
—Toza, N’Escharonh’es guitz
de pretz, que·m det, companhera
cortez’e fin’amairitz,
per que·l mals me fug a tera.
X
—Senher, un pauc etz falhitz,
qu’era d’altra companhera
parletz, que fossetz aizitz,
si tot s’es plus ufanera!
Seis coblas doblas y cuatro tornadas, de las cuales dos de cinco versos y dos de cuatro. Las rimas a, c y d son fijas.