Informació bàsica

Identificador
BEdT 293,030
Autor
Llengua
Occità
Gènere | Forma
Pastorela
Estrofisme
Coblas doblas
Rima
a a a b a a b
Estuctura mètrica
7’ 7’ 7’ 7’ 7’ 7’ 7’
Terminacions
-issa
-aina
-ia
-aire
-ada
-atge
-ura
Comentaris

Doce coblas doblas y dos tornadas de 3 versos. Mot-refranh vilaina en el cuarto verso de cada cobla.

Edició base

Gaunt
Harvey
Paterson
2000
Pàgina(es)
375

Edicions en línia

Manuscrits

Manuscrit
Foli(s)
33r-33v
Manuscrit
Foli(s)
176v-177r
Manuscrit
Foli(s)
120v
Manuscrit
Foli(s)
106r-106v
Manuscrit
Foli(s)
269v-270r (266v-267r foliación antigua)
Manuscrit
Foli(s)
5r
Manuscrit
Foli(s)
205v-206v
Manuscrit
Foli(s)
310v
Manuscrit
Foli(s)
307v-208r

Altres edicions i estudis

Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
64, núm. 111
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
vol. 2, col. 55
Pàgina(es)
10
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
137, núm. 30
Pàgina(es)
3-9, núm. I
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
24-28
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
267
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
100
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
29
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
39, núm. 12
Pàgina(es)
292
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
180-184, núm. 14
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
vol. 1, 56-61
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
57
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
11
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
84
Pàgina(es)
121
Pàgina(es)
375, núm. 30
Pàgina(es)
75
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
52-63, núm. 3
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
40-42, núm. 13
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
122, núm. 15
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
78-82
Pàgina(es)
256-268
Pàgina(es)
385-403
Pàgina(es)
365-397
Pàgina(es)
347-364
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
187-198
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
36-41
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
70-77

Text

I
L’autrer jost’una sebissa
trobei tozeta mestissa,
de joi e de sen masissa:
si con fillia de vilaina
chap’e gonel’e pellissa
viest, e camiza traslissa,
sotlars e caussas de laina.

 

II
A leis vinc per la chalmissa.
«Bela», fiz m’ieu, «res faitissa,
dol ai car lo fregz vos fissa».
«Segner», so·m ditz la vilaina,
«merce Dieu e ma noirissa,
pauc o prez si·l venz m’erissa
c’alegreta·n soi e sana».

 

III
«Bella», fiz m’ieu, «douc’e pia,
destortz me soi de la via
per far ab vos compagnia,
c’anc aitals toza vilaina
non dec ses pareil-paria
gardar aitanta bestia
en aital terra soldaina».

 

IV
«Don», fetz ella, «qi qe·m sia,
ben conosc sen o folia.
La vostra pareillaria,
«segner», so·m diz la vilaina,
lai on s’estai, si s’estia,
car tals la cuid’en bailia
tener, no·n a mas l’ufaina».

 

V
«Bella, per lo mieu veiaire,
cavalers fo vostre paire
qe·us engenrec en la maire
car fon corteza vilaina.
On plus vos gart m’es bellaire,
et ieu per lo joi m’esclaire –
si·m fossetz un pauc umana».

 

VI
«Don, tot mo ling e mon aire
vei revertir e retraire
al vezoig et a l’araire,
segner», so·m diz la vilaina,
«qe tals si fai cavalgaire
qe deuri’atretal faire
los seis jorns en la setmana».

 

VII
«Bella», fiz m’ieu, «gentils fada
vos faizonec cant fos nada:
fina beutat esmerad’a
e vos, corteza vilaina,
e seria·us ben doblada
ab sol un’atropellada,
mi sobra e vos sotraina».

 

VIII
«Segner, tan m’avetz lauzada
qe tota·n soi enoiada.
Pos em pretz m’avetz levada,
segner», so·m ditz la vilaina,
«per so m’auretz per soudada
al partir: bada fols bada,
en la muz’a meliaina!».

 

IX
«Toz’estraing cor e salvatge
adomesz’om per usatge.
Ben conosc al trespassatge
d’aital tozeta vilaina
pot hom far ric companjatge,
ab amistat de paratge,
se l’us l’autre non engana».

 

X
«Don, om cuitatz de folatge
jur’e pliu e promet gatge.
Tant fariatz omenatge,
segner», so·m diz la vilaina,
«mais ieu per un pauc d’intratge
non voil jes mon pieuzelatge
chamjar per nom de putana».

 

XI
«Bella, tota criatura
revertei’a ssa natura.
Pareillar pareillatura
devem, eu et vos, vilaina,
a l’ombra lonc la pastura
car plus n’estaretz segura
per far pareilla dousaina».

 

XII
«Don, hoc, mas segon drechura
encalz fols sa folatura,
cortes cortez’aventura,
e·l vilas ab sa vilaina,
qu’en tal luec fa senz frachura,
don om non garda mezura:
so ditz la genz cristiana».

 

XIII
«Toz’, anc de vostra figura
non vi una plus tafura
en tota gent christiana».

 

XIV
«Don, lo chavetz nos aüra
qe tals bad’a la penchura
c’autre n’espera la maina».

    I
    El otro día, cerca de un seto, hallé a una humilde pastora, repleta de alegría y de discreción. Era hija de villana: vestía capa, saya y pelliza, y camisa de terliz, zapatos y medias de lana.

     

    II
    Fui hacia ella por el llano: «Moza», le dije, «hechicera criatura, siento mucho que el frío os punce.» « Señor, dijo la villana, gracias a Dios y a mi nodriza poco me importa que el viento me desgreñe, pues estoy contentita y sana.»

     

    III
    «Moza», dije yo, «ser cariñoso, me he apartado de mi camino para haceros compañía; pues una moza campesina como vos no debe apacentar sin parejo aparejamiento tanto ganado en esta tierra solitaria.»

     

    IV
    «Señor», replicó ella, «quienquiera que yo sea, sé bien distinguir lo sensato de lo necio. Guardad vuestro aparejamiento, señor», dijo la villana, «para las ocasiones en que cuadre, pues los hay que se creen dominar, y todo se reduce a jactancia.»

     

    V
    «Moza de gentil condición, vuestro padre fue caballero, quien os engendró en vuestra madre, pues fue una cortés campesina. Cuanto más os miro, más hermosa me parecéis, y por vuestro gozo me regocijo; ¡ojalá fuerais un poco benigna!» 

     

    VI
    «Señor, todo mi linaje y mi familia veo que va y vuelve de la podadera al arado. señor», dijo la villana, «pero hay quien, echándoselas de caballero, deberla hacer lo mismo los seis días de la semana.»

     

    VII
    «Moza», dije yo, «una gentil hada os dotó, cuando nacisteis, de una acrisolada hermosura, superior a la de cualquiera otra campesina; y os sería aumentada el doble si me viera una vez yo encima y vos debajo [de mí].»

     

    VIII
    «Señor, me habéis adulado tanto que sería muy envidiada. Por haber elevado tanto mi mérito, señor», dijo la villana, «tendréis por recompensa al marcharos: ¡Pásmate, bobo, pásmate!, y un plantón a mediodía.»

     

    IX
    «Moza, el corazón esquivo y arisco se doma con el uso. He aprendido en el intervalo que con una moza villana como vos se pueden hacer muy buenas migas, con amistad cordial, con tal que el uno no engañe al otro.»

     

    X
    «Señor, el hombre acuciado por la necedad jura, ofrece y promete prenda. Así me rendiríais homenaje, señor», dijo la villana, «pero no quiero, a cambio de un mezquino peaje, mudar mi doncellez por el nombre de ramera.»

     

    XI
    «Moza, toda criatura vuelve a su naturaleza. Vos y yo, villana, debemos aparejar una pareja, de escondidas, lejos de los pastos, donde estaréis más segura para hacer la cosa dulce.»

     

    XII
    «Señor, sí; pero, como es justo, el necio busca la necedad; el cortés, la cortés aventura, y el villano, a la villana. Dice la gente vieja: allí el juicio falta, donde no se guarda la mesura.»

     

    XIII
    «Hermosa, no vi [nunca] otra de vuestro talle tan bellaca como vos ni de corazón tan traicionero.»

     

    XIV
    «Señor, la lechuza os augura que mientras uno se emboba ante las apariencias, otro espera el provecho.»

     

    (Riquer, Los trovadores)

    I
    The other day I found a shepherdess
    Beside a hedge. Witty and full of happiness,
    She seemed a blend of social class.
    The daughter of a peasant woman,
    She wore a fur-lined cloak, a skirt,
    A cape, a coarsely-woven shirt,
    Woollen hose, and shoes.
     

    II
    I went to her across the plain;
    “Toza,” I said, “you pretty thing,
    I’m worried that the wind will sting.”
    “Sir,” the peasant girl replied,
    “Thank God and Nurse, I don’t care
    If winds come and blow my hair,
    For I am cheerful and strong.”


    III
    “Toza,” I said, “you sound so pious.
    I have ventured off my path
    To offer you my company;
    A country girl like you can’t tend
    So many sheep without a friend
    To serve as your companion
    In such a lonely place.”


    IV
    “Sir,” she said, “whoever I am,
    I can tell reason from folly;
    As for keeping company,
    Sir,” replied the peasant girl,
    “Let that stay where it belongs.
    Some girls think that such a song
    Means something, when it’s only show.”


    V
    “Toza, with your noble demeanor,
    He must have been a knight, the father
    Who sired you, and your mother
    Was clearly an elegant peasant.
    The more I look, the prettier you grow;
    The pleasure I’d take would make me glow,
    If only you’d be human!”


    VI
    “Sir, my conduct and ancestry
    Follow the roots of the family tree
    Back to the pruner and plow, you see,
    And sir,” replied the peasant girl,
    “Some men act as though they’re knights
    But should work like them, by all rights,
    Six days of the week!”


    VII
    “Toza,” I said, “a noble fairy
    Must have endowed you generously
    With grace and beauty
    Finer than any peasant girl’s;
    And surely you’d be twice as fair
    If only once we made a pair
    With me on top and you below!”


    VIII
    “Sir, your praises lift me high,
    Raising my worth into the sky,
    And now your loving makes me sigh,
    Sir,” said the peasant girl,
    “So you will get your just reward:
    Gape wide, you fool, and take the road;
    You waste your wait in the noonday sun!”


    IX
    “Toza, a heart that’s wild and turbulent
    Can be tamed with patience;
    I know, from passing acquaintance
    That with such a peasant girl
    A man can have companionship
    And a loving relationship,
    If one doesn’t cheat the other.”


    X
    “Sir, a man who’s up to foolish play
    Takes oaths and says that he will pay;
    It’s that kind of homage you throw my way,
    Sir,” said the peasant girl,
    “But not for a paltry entrance fee
    Will I trade my virginity
    For the name of whore!”


    XI
    “Toza, every living creature
    Must return to its own nature.
    Let us speak with words more graceful,”
    I said, “my little peasant girl,
    In the shelter by the pasture,
    For there you will be safer
    To do what is delightful.”


    XII
    “Sir, yes—but according to their nature:
    A fool cuts a foolish caper,
    A courtly man has a courtly venture,
    And a peasant, a toss with a toza;
    All around there’s lack of order
    For man has lost all measure,
    So say the ancient people.”


    XIII
    “Pretty one, I have never seen
    A girl with a saucier look
    Or a heart that’s more trefana.”


    XIV
    “Sir, the owl gives augury
    That one man gapes at an image
    While another hopes for manna.”
     

    (Paden / Paden, Troubadour Poems from the South of France)

    I

    L'autre jour, près d'une haie, je trouvai une bergère de pauvre condition, pleine de gaieté et d'esprit ; elle était fille de vilaine : vêtue d'une cape, d'une gonelle et d’une pelisse, avec une chemise de treillis, souliers et chausses de laine.

     

    II

    Vers elle je vins par la plaine : « jouvencelle, lui dis-je, créature enchanteresse, j'ai grand deuil que le vent vous pique. » — « Sire, dit la vilaine, grâce à Dieu et à ma nourrice, peut me chaut que le vent m'échevèle, car je suis joyeuse et saine ».

     

    III

    « Jouvencelle, lui dis-je, créature charmante, je me suis détourné du chemin pour vous tenir compagnie ; car une jeune vilaine telle que vous ne peut pas, sans un aimable compagnon, paître tant de bétail en un pareil endroit, seule comme vous l'êtes ! ».

     

    IV

    — « Sire, dit-elle, qui que je sois, je sais reconnaître sens ou folie. Réservez plutôt votre accointance, Seigneur, dit la vilaine, à ceux auxquels elle sied ; car tel croit en avoir la tutelle, qui n'en a que l'apparence ».

     

    V

    — « Jeune fille de noble condition, c'est un chevalier qui fut votre père, qui vous engendra en [votre] mère, tant il en naquit courtoise vilaine ; car plus je vous regarde, plus vous me semblez belle et votre possession me rend joyeux, si seulement vous étiez plus humaine ! ».

     

    VI

    — « Sire, tout mon lignage et toute ma famille, je vois retourner et revenir à la bêche et à la charrue. Mais, Seigneur, [me] dit la vilaine, tel se donne pour chevalier, qui devrait faire comme eux pendant les six jours de la semaine ».

     

    VII

    — « Jouvencelle, dis-je, gentille fée vous fit don, à votre naissance, d'une beauté parfaite, supérieure à [celle de] toute autre vilaine; et vous seriez doublement belle, si je vous voyais une fois sous moi ».

     

    VIII

    — « Sire, vous m'avez fait tant de louanges depuis que vous avez exalté mon mérite que votre amour me plaît maintenant, Seigneur, me dit la vilaine, au point que vous aurez pour salaire, au départ : " baye, fou, baye ", et la perte de l'après-midi ».

     

    IX

    — « Jouvencelle, cœur cruel et sauvage s'apprivoise par l'usage. Je m'aperçois, d'après ce court passage auprès de vous, qu'on peut d'une jeune vilaine telle que vous se faire une précieuse compagnie, quand les cœurs sont liés d'amitié, et que l'on ne se trompe pas l'un l'autre ».

     

    X

    — « Sire, homme pressé de folie jure, garantit et promet gage ; c'est bien ainsi que vous me feriez hommage, Seigneur, me dit la vilaine ; mais, en échange d'une petite récompense, je ne veux point sacrifier ma vertu, pour prendre le nom de fille perdue ».

     

    XI

    — « Jouvencelle, toute créature retourne à sa nature ; nous devons nous préparer à faire un couple, vous et moi, vilaine, en cachette, le long de ce pâturage, car vous serez plus en sûreté pour faire la douce chose ».

     

    XII

    — « Sire, oui ; mais, selon raison, le fou cherche occasion de faire folie, et le courtois courtoise aventure, et le vilain recherche la vilaine ; où mesure n'est pas observée le bon sens fait défaut, prétend la gent ancienne ».

     

    XIII

    — « Belle, de votre figure je n'en vis une autre plus, ni ayant le cœur plus friponnr, ni ayant le cœur plus perfide ».

     

    XIV

    —- « Sire, vous êtes sous le signe de la chouette (?), car tel reste bouche bée devant la peinture tandis qu'un autre attend la manne (réalité) ».

     

    (Audiau, La pastourelle)

    Música conservada

    Música conservada