Texto
I
L’autrer jost’una sebissa
trobei tozeta mestissa,
de joi e de sen masissa:
si con fillia de vilaina
chap’e gonel’e pellissa
viest, e camiza traslissa,
sotlars e caussas de laina.
II
A leis vinc per la chalmissa.
«Bela», fiz m’ieu, «res faitissa,
dol ai car lo fregz vos fissa».
«Segner», so·m ditz la vilaina,
«merce Dieu e ma noirissa,
pauc o prez si·l venz m’erissa
c’alegreta·n soi e sana».
III
«Bella», fiz m’ieu, «douc’e pia,
destortz me soi de la via
per far ab vos compagnia,
c’anc aitals toza vilaina
non dec ses pareil-paria
gardar aitanta bestia
en aital terra soldaina».
IV
«Don», fetz ella, «qi qe·m sia,
ben conosc sen o folia.
La vostra pareillaria,
«segner», so·m diz la vilaina,
lai on s’estai, si s’estia,
car tals la cuid’en bailia
tener, no·n a mas l’ufaina».
V
«Bella, per lo mieu veiaire,
cavalers fo vostre paire
qe·us engenrec en la maire
car fon corteza vilaina.
On plus vos gart m’es bellaire,
et ieu per lo joi m’esclaire –
si·m fossetz un pauc umana».
VI
«Don, tot mo ling e mon aire
vei revertir e retraire
al vezoig et a l’araire,
segner», so·m diz la vilaina,
«qe tals si fai cavalgaire
qe deuri’atretal faire
los seis jorns en la setmana».
VII
«Bella», fiz m’ieu, «gentils fada
vos faizonec cant fos nada:
fina beutat esmerad’a
e vos, corteza vilaina,
e seria·us ben doblada
ab sol un’atropellada,
mi sobra e vos sotraina».
VIII
«Segner, tan m’avetz lauzada
qe tota·n soi enoiada.
Pos em pretz m’avetz levada,
segner», so·m ditz la vilaina,
«per so m’auretz per soudada
al partir: bada fols bada,
en la muz’a meliaina!».
IX
«Toz’estraing cor e salvatge
adomesz’om per usatge.
Ben conosc al trespassatge
d’aital tozeta vilaina
pot hom far ric companjatge,
ab amistat de paratge,
se l’us l’autre non engana».
X
«Don, om cuitatz de folatge
jur’e pliu e promet gatge.
Tant fariatz omenatge,
segner», so·m diz la vilaina,
«mais ieu per un pauc d’intratge
non voil jes mon pieuzelatge
chamjar per nom de putana».
XI
«Bella, tota criatura
revertei’a ssa natura.
Pareillar pareillatura
devem, eu et vos, vilaina,
a l’ombra lonc la pastura
car plus n’estaretz segura
per far pareilla dousaina».
XII
«Don, hoc, mas segon drechura
encalz fols sa folatura,
cortes cortez’aventura,
e·l vilas ab sa vilaina,
qu’en tal luec fa senz frachura,
don om non garda mezura:
so ditz la genz cristiana».
XIII
«Toz’, anc de vostra figura
non vi una plus tafura
en tota gent christiana».
XIV
«Don, lo chavetz nos aüra
qe tals bad’a la penchura
c’autre n’espera la maina».
Doce coblas doblas y dos tornadas de 3 versos. Mot-refranh vilaina en el cuarto verso de cada cobla.