Texto
I
Quant [eu] escavalcai l’autr’an
per lo chastel de Montejan,
escavalcai per Jacobin
qe mester en avia gran;
e regardai jus en una valeta,
la u tuta ren luis e resplan
per la clartat d’un’avinent roseta
qe s’en vai sola deportan.
Vau m’en a le, josta le a l’umbreta
e salutai la enclinan.
II
Mon salut me rent tremolan:
«Segner, Deu vos meta en bon an
e vos don zo qe anaz qiran,
a ço q’eu non i aia dan.
Deu confonda Roberzon et Audeta:
ja mais m’amistat non auran,
q’encoi tot jor m’an lassata soleta,
lo quals no m’aven mais ojan;
no·l farai [mai]; mais no·s vi tant nessieta:
ben sai q’en coi lo conpraran».
III
«Tosetta de bella faizon,
ben saveç dir vostra raison;
laissaz estar questo sermon,
qe trobat avez compaignon
per cui serez aunorada e servida
mais trestant qe de Roberzon.
Ne trovareç a jor de vostra vida
si tost ve·n renda gederdon
cum effarai se vos m’estat aisida
de zo q’eu vos querrai per don».
IV
«Segner, no m’es bel ni m’es bon
qe ja mon cors vos abandon.
Ben me podez querir tal don,
q’eu vos diria ben de non.
Ja Deu non plaz qu’eu faz[a] tal fallida
– e s’eu la faz, non me·l perdon –
qe vos digaz qe vos m’amaç chausida;
en ver, s’eu força[da] non son,
tant malament m’avez oi assallida,
a coitada del esperon».
V
«O toseta, s’el ve plaugues
humilitat e chausiment,
ancor n’ai mais de cinqecent
entre cosin, frer’e parent,
per tuttu zo remaner non poiria;
no sui tant coat ni tant lent
qe·l pro Guillem Ma[la]s[p]ina diria
q’eu fust coart et recredent
qel qu’e[s] signor de la cavalaria,
de las armas pro e valent».
5 coblas doblas. El texto se presenta seguramente incompleto. Faltaría al menos una sexta estrofa, la última de las coblas doblas.