Texto
I
L'autrier m'anav'ab cor pensiu
per una ribeira en jos;
trobei pastora ab agradiu
cors plazen, ab plazens faisos,
que gardava anhels pres d'un riu
soleta, jost un bois foillos.
Saludei la'n mantenen:
«Pastoreta, Dieus vos sal,
pus qu'ieu lo vostre cors gen
am per fin'amor coral.»
Ela·m respos humilmen:
«Senher, Dieus vos gart de mal»;
et apres respos breumen:
«De vostr'amor non mi cal.»
II
Toza, e d'ivern e d'estiu
non vi tan belha com es vos
ni tan azauta, per que·us pliu
que d'autra non soi envejos;
per qu'ira voillatz que s'esquiu
de mi, e sia·l cors joios.
Et ajatz en chauzimen,
dousa res plazen, c'aital
m'auretz trastot mon viven
com sol fin amic leial.»
Ela·m dis que: «Ges talen
non ai d'amor; donx, que·us val
quar m'anatz tan enqueren?
No·us mou de sen natural.
III
Mas, si·us platz, senher, diguatz mi
del comte que Proensa te,
per que los proensals aussi
ni·ls destrui, qu'ill no·ill forfan re?
Ni per que vol ni cuj'aissi
dezeretar lo rei Marfre?
Qu'ieu non ere qu'el l'agues tort
ni de lui terra tengues,
ni cug que fos a la mort
del pros comte de Artes,
ni ges del sagramen fort
no·ill mier mal qu'en Ainaut fes
qu'el morria, c'om mas ort
no·i te ni rendas ni ses.»
IV
«Toza, per l'ergueill c'a ab si
lo coms d'Anjou, es ses merce
als proensals; e·ill clerc son li
cotz e fozil, per que leu cre
dezeretar lo rei que fi
pres e valor fina soste.
Pero d'aitan me conort:
que anc d'ergueill be non pres
az ome; per c'a mal port
venran lai, so·m par, franses,
sol c'ab los sieus ben s'acort
lo valens ricx reis Marfres.
Pueis er el e·ill sieu estort,
que·ill clerc nos seran sotzmes.»
V
«Senher, ara·m diguatz chantan
del gentil enfan d'Arago
si·us par que ja nuill tems deman
so que de son linhatge fo,
pos que ric, jove, fort e gran
lo troba hom, e bel e bo;
qu'ieu volria que ades
demostres son valen cor
als cobezes fals engres
ergolos, ab cui pretz mor
.......
tro qu'els agues mes en l'or
........... e·ls gites
de nostre lenguatge for.»
VI
«Toza, be·us puesc dir de l'enfan,
si Dieus salut e vida·ill do,
que ja per el patz non auran
li sieu enemic ni perdo;
e·l proensal restauraran
per el lur barnatge, quar so
envejos de lui, e pres
lo tenon ades del cor;
e quar te fin pretz en pes
e valor en son dreg for,
volgra que Dieus li dones
del Papa tot lo trezor,
quar ieu non ere qu'estes
meils la riqueza d'Ector.»
VII
«Senher, ieu volgra de N'Audoart
e del nobl'enfan ferm'amor,
pos cascuns ha bel cors gaillart
e quex ama pretz e valor;
quar, s'abdui eron d'una part,
conquistan, defenden lo lor,
poirion viure grazit
per maintas gens e lauzat.
Pos abdui si son issit
d'un linhatge, per vertat,
ja l'uns l'autre non oblit,
e mais en seran onrat,
e pels amicx obezit
e pels enemicx doptat.»
VIII
«Toza, ·l reis d’Arago hi gart,
si·ll platz, son pretz e sa honor;
et ieu prec li que non ho tart,
sitot s'a de bon sen la flor,
quar ja pueis non auran regart
de rei ni neis d'emperador.
E pos larc et eisernit
son abdui e bon armat,
no·s tanh que vivon aunit,
per ver, ni dezeretat;
ans sion per els bastit
tost tal joc e entaulat
don sion elm escroisit
e maint alberc desmaillat.»
IX
«A l'enfan de pretz complit,
senher, Peire, e amparat
sion per el li faidit
de Proensa et onrat.»
X
«Tosa, be m'avetz guerit
quar l'enfan avetz lauzat;
quar non sai tan ben aibit
a cui valors tan a grat.»
XI
«Senher, per l'enfan grazit
Peire, de pretz acesmat,
seran enquar enrequit
maint paubre deseretat.»
XII
«Toza, ara em marrit,
mas pe·l nobl'enfan prezat
serem en breu esbaudit,
quar fin pretz a e bondat.»
Ocho coblas doblas y cuatro tornadas de cuatro versos. Esquema métrico único.