Texto
I
L’autrier, a l'intrada d'Abril,
Per la doussor del temps novelh,
Per gauch del termeni gentil,
M'anava sols per un pradelh;
En un deves, prop d'un cortil,
Trobey pastor'ab cors yrnel;
Vestida fon d'un nier sardil
Ab capa grizeta ses pelh;
Bell'es e genta;
S'amors m'atalenta,
Tant es covinenta;
E fes un capelh
De flor ab menta;
Sola si contenta
Jost'un arborelh;
Ab si meteyssa dish: « Ay!
Sola suy e·l temps s'en vay!
Lassa! be planc ma joventa
Quar non ay amic veray. »
II
Yeu que vi son gay cors barnil,
Saludiey la, quar mi fon belh,
Et elha·m respos tost e vil,
Co ssi fos dona de castelh:
« Joglar, vos qu'avetz sen sotil,
Trobatz qui·us onre ni·us apelh?
Anc pueys qu'Amors perdet son fil,
Pretz non ac valor ni capdelh;
Ans s'espaventa
Falsa gens manenta,
S'om gays lor prezenta
Solatz ni sembelh.
Be·n suy dolenta,
S'anc n'estiey jauzenta,
D'amor que·m turmenta
De jos mo sagelh.
De ben amar no·m partray,
Ni per tan no·m layssarai
Qu'en totz plazers non cossenta
A mon amic, quan l'auray. »
III
— « Na toza, pros et avinens
Etz, e faitz de mi vostre drut!
Qu'ie·us seray leyals e temens,
E ja per mi no·n er sauput;
E far vos ay nous vestimens
Quant aja mon rossi vendut:
E ja negus vostre parens
No sabra don vos er vengut.
Gans e sentura
Per bon'aventura
Vos port de mezura
Ab frontal crocut;
E si·l temps dura
Auretz vestidura
De brunet' escura;
Mais, si Dieus m'ajut,
Autras joventas no·n port;
Mas ieu d'aisso vos conort
Que d'amic seretz segura. »
— « Senher, et yeu o vuelh fort.
IV
Joglar, grans es l'esernimens
Qu'ie·us vey, et ay ben conogut
Que, s'ieu complis vostres talens,
Ja no·us agra de miey perdut;
E, sitot s'es l'aculhimens
Belhs, ni·us ay gay solatz tengut,
S'ay marit, no m'autreya·l sens
Qu'ieu ja·l fassa per vos cornut;
Qu'ieu non ai cura
D'amic ses dreitura,
On peccatz s'atura
De mala vertut;
Ans, se melhura
Mos faitz, en dossura
No·m fara fraitura
·l temps qu'ai despendut,
Que fraire Johans ditz fort
Que deliegz engenra mort;
Yeu sent mi casta e pura;
Per que·n faria a Dieu tort? »
V
— « Toza, si Dieus mi perdo,
Trop sabetz mais de Cato,
Qu'ieu no say plus greu fazenda
Que servir ses gazardo. ».
VI
— « Senher, be sabem quais so
Falsas promessas ses do,
Qu'ieu non ai cor que·us don renda;
E faitz alhor vostre pro! »
Cuatro coblas doblas de 20 versos y dos tornadas de cuatro versos. En las tornadas la rima d, en -ort, es sustituida por -o.