El salutz d’amor, o només salutz, és una carta d’amor en vers que el trobador adreça a la dama estimada. Entre la vintena de salutz escrits per trobadors, el d’Azalais d'Altier és l’únic testimoni d’aquest gènere poètic d’una trobairitz i va adreçat a una altra dona.
Tanz salutz e tantas amors,
.....
vos tramet Azalais d’Altier,
a vos, donna, cui ilh volria
mais vezer qe ren q’el mon sia. vv. 1-8.
[Tantes salutacions i tant d’amor,
[...] us tramet n’Azalais d’Altier,
a vós, senyora, la persona del món
a qui més voldria veure]
Observem que Azalais d’Altier s’anomena a si mateixa en els versos inicials, tal com és propi del gènere.
Com que no hi ha cap notícia documental sobre Azalais d’Altier, s’ha suposat que era una dama que vivia a Altier, un castell situat a l’actual departament de Lozère a Occitània, no gaire lluny d’Anduza on residia Clara d'Anduza, també trobairitz, autora de la qual conservem una única cançó En greu esmai e en greu pessamen (BEdT 115,001).
La razo de la canso d’Uc de Saint-Circ (...1217-1253...) Anc mais non vi temps ni sazo (BEdT 457,004) fa referència a la seva relació amb la gentil dama Clara d’Anduza, que es va interrompre quan Uc va cedir als requeriments amorosos d’una altra dama. La intervenció d’Azalais d’Altier a favor de Clara aconseguí reconciliar els dos enamorats, tal com es llegeix en els versos que el trobador envia a Azalais.
Chanssos, enans que ans aillor,
a N’Azalais d’Autier ten via,
qu’ieu voill que sapcha de cal guia
m’estai ni cum me vai d’amor,
ni cum eu sui partitz d’error. vv. 46-50
[Cançó, abans d’anar-te’n enlloc,
ves-te’n cap N’Azalais d’Altier
perquè vull que sàpiga com em trobo
i com em va amb l’amor
i com m’he allunyat de l’error.]
En Tanz salutz e tantas amors s'hi poden observar els trets formals – octosíl·labs apariats, text més llarg que les cansos i estructura epistolar – i de contingut que caracteritzen el gènere del salut. La forma en octosíl·labs apariats és pròpia de textos narratius destinats a ser recitats i no cantats. L’estructura epistolar dels saluts segueix les regles de l’ars dictaminis medieval per escriure cartes, tot i adaptant-la a les situacions i expressions poètiques de la canso. L’estructura narrativa del salut és susceptible d’una divisió cinc parts, tal com recomanaven les preceptives llatines. Aquesta estructura canònica es concreta, en el cas del nostre salut, en les següents parts:
a) salutació, vv. 1-8
- el mot salutz com a fórmula de salutació al començament, v. 1
- el nom de l’autora en els primers versos, v. 6
- el mot domna, en vocatiu, tot el llarg del poema, vv. 7, 23, 27, 33, 39, 73 i, sobretot, v. 101 per assenyalar el final del poema.
b) captatio benevolentiae, vv. 9-26
- Lloances reiterades als encants físics i a les qualitats morals de la domna. Les expressions de tendresa i d’amistat són un manlleu del vocabulari amorós de la canso trobadoresca, tot i que alguns crítics hi han vist una connotació eròtica, vv. 7-26
c) narració, vv. 27-88
- l'autora narra el penediment de l'amic de la destinatària per haver-li estat infidel, vv. 27-88
- al·lusió a la història de Troilus i Briseida com a exemple d’enamorats cèlebres pels seus infortunis, vv. 61-64
- introducció d’Amor com a personatge al·legòric, v. 75, 100
d) petició, vv. 89-96
- petició de perdó
e) conclusió, vv. 97-101.
- és en la conclusió on apareix, de forma encoberta, el nom de la domma a qui va adreçat el salutz.
A quina domna va escriure Azalais d’Altier el seu salut? Se’n poden trobar alguns indicis. Al salut, no hi apareix cap destinatària concreta, però ens adonem que el que fa Azalais d’Altier és poetitzar la razo abans esmentada del poema d’Uc de Saint-Circ, i hem vist que tornada d’Anc mais non vi temps ni sazo s’envia a Azalais. Quan Azalais, al final del salutz, recomana a la domna que sigui per al seu enamorat “fina i clara” (v. 98), podríem deduir que la dedicatària és la trobairitz Clara d’Anduza, i que Azalais fa un joc de paraules amb l’adjectiu clara i el nom de la trobairitz a qui s'adreça.
E no·l sias oimais avara,
anz li sias fina e clara,
qe·l noms ni·l semblanz no·us desmenta. vv. 97-99
[i ja no sigueu més amb ell gasiva,
sinó cortesa i clara,
per tal que ni el nom ni el posat no us desmenteixin.]
Encara que durant un temps es va sospitar que el nostre salut havia estat compost per Uc de Saint-Circ degut a l’absència de dades sobre Azalais d’Altier i perquè a la razo abans esmentada es diu que n’Uc be fasia las letras de las responsions que convenian a fair a las dompnas dels plasers qu’ellas li mandavan (“En Uc feia les cartes de les respostes que convenia donar a les dames pels favors que li atorgaven”), actualment el salut d’amor Tanz salutz e tantas amors està inclòs en tots els repertoris i en les antologies de trobairitz amb el nom d’Azalais d’Altier com a autora. debido a la ausencia de datos sobre Azalais de Altier y porque en la razo antes mencionada se dice de Uc: n’Uc be fasia las letras de las responsions que convenian a fair a las dompnas dels plasers qu’ellas li mandavan (“Uc hacía las cartas de las respuestas que convenía dar a las damas por los favores que le otorgaban”), actualmente el salut d’amor Tanz salutz e tantas amors está incluido en todos los repertorios y en las antologías de trobairitz con el nombre de Azalais de Altier como autora.