E·l Dalfins si avia una serror que avia nom Sail de Claustra, bella e bona e molt presada, et era moiller d'En Beraut de Mercuor, d'un gran baron d'Alvernhe. En Peirols si l'amava per amor, e·l Dalfins si la pregava pr lui e s'alegrava molt de las cansos que Peirols fasia de la seror, e molt las fazia plazer a la seror; e tant que la domna li volia ben e·ill fazia plazer d'amor a saubuda del Dalfin. 

Et entendet se en la marquesa de Polonhac, qu'era sor del Dalfin d'Alverne et de Na Sail de Claustra, e moiller del vescomte de Polonhac.