Informació bàsica

Variants del nom

Casteloza

Títols nobiliaris | Condició social

Señora del Castillo de Mairona
Títol | Condició social
Señora

Localitzacions i cronologia

Dates
s. XII-XIII
Localització
Mairona
Altres noms de la localització
Maurona
Mairon
Meyronne

Relacions familiars

Turc de Mairona
Tipus de relació
Cònjuge

Altres relacions

Arman de Breon
Tipus de relació
Amant

Mencions

Funció
Persona citada
Identificador
Na Castelloza
Fragmento de texto

Na Casteloza si fo d'Alvergne, gentils domna, moiller del Turc de Mairona. Et ama N'Arman de Breon e fez de lui sas cansos.

Boutière (ed.)
Schutz (ed.)
Cluzel (ed.)
1973 [1964]
Biographies des troubadours: textes provençaux des XIIIe et XIVe siècles
Pàgina(es)
332-333

Referències bibliogràfiques

Bec
1995
Chants d'amour des femmes-troubadours
Pàgina(es)
75-77
Guida
Larghi
2014
Dizionario biografico dei trovatori
Pàgina(es)
144-145
Paden
1981
The Poems of the Trobairitz Na Castelloza
Bertoni
1917
Il vestito della trovatrice Castellosa
Pàgina(es)
228-230
Dronke
1984
The Provençal Trobairitz Castelloza
Pàgina(es)
131-152
Bruckner
1985
Na Castelloza, Trobairitz, and Troubadour Lyric
Pàgina(es)
239-253
Riquer
1991
El guante robado de Castelloza
Pàgina(es)
49-60
Macdonald
1996
A refusal to be silenced or to rejoice in any joy that love may bring: the anonymous Old Occitan canso "per joi que d’amour m’aveigna"
Pàgina(es)
3-13
Zufferey
2008
À propos d'un passage de Na Castelloza
Pàgina(es)
311-318
La Salle de Rochemaure
1977 [1910]
Les troubadours cantaliens
Pàgina(es)
379 y ss.
Simó
2022
Debat i paròdia als versos de les "trobairitz": Castelloza (BEdT 109,2) vs Bernart de Ventadorn (BEdT 70,19)
Pàgina(es)
263-279
Simó
2022
La voz femenina del "rosinholet sauvatge": Castelloza vs. Bernart de Ventadorn y Gaucelm Faidit
Pàgina(es)
313-334

Observacions

El nombre de Castelloza ha sido interpretado como un compuesto de castel con el sufijo –osa, traducido como “propietaria de castillos”. A su vez, ha sido vinculado a topónimos particulares como Casteloux, Casteldoze o Castel-d’Auzon (La Salle de Rochemaure 1977: 397; Guida-Larghi 2014; Paden 1981: 158-159).