Informació bàsica

Identificador
BEdT 046,002
Llengua
Occità
Gènere | Forma
Canso
Estrofisme
Coblas singulars
Rima
a a a a b a b
Estuctura mètrica
10' 10' 10' 10' 10 10' 10
Terminacions
-ia
-ensa
-olha
-ina
-atges
-ens
Comentaris

Cinco coblas singulars y una tornada de dos versos. La rima b es fija.

Edicions en línia

Manuscrits

Manuscrit
Foli(s)
168r
Manuscrit
Foli(s)
104v-105r
Manuscrit
Foli(s)
371r

Cobla I, III y IV separadas en dos fragmentos.

Manuscrit
Foli(s)
85r-85v
Manuscrit
Foli(s)
114r
Manuscrit
Foli(s)
141r-141v
Manuscrit
Foli(s)
120r-120v
Manuscrit
Foli(s)
204v

Atribuido a Una domna de Tolosa

Manuscrit
Foli(s)
232v-233r (229v-230r foliación antigua)
Manuscrit
Foli(s)
204r-204v

Cobla I

Manuscrit
Foli(s)
231
Manuscrit
Foli(s)
12r-12v

Altres edicions i estudis

Pàgina(es)
vol.2 XL-XLIII ; vol. 3, 22-23
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
55-56
Pàgina(es)
vol. 1, 86
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
58-59
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
67-68
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
164-168, 177-178
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
103-105
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
51
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
268-271
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
61-62
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
75-77
Pàgina(es)
172-174
Pàgina(es)
110-111
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
119-121, 359
Pàgina(es)
24-26
Pàgina(es)
145-146
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
308-311
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
18, 32, 155-157
Pàgina(es)
1:7-11
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
66-69
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
800-802, núm. 156
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
84-87
Pàgina(es)
10, 16-17
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
6-7
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
183-187
Pàgina(es)
(1954) 92-93; (1961) 94-95 ; (1966) 124-125
Pàgina(es)
243-246; 388 música
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
343-347
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
168-171
Pàgina(es)
77-78
Pàgina(es)
81
Pàgina(es)
124-125
Pàgina(es)
139-140
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
103
Pàgina(es)
244 -245
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
164-165
Pàgina(es)
274
Pàgina(es)
Vol.I 19-20;74;158 Vol.II 181-182
Pàgina(es)
Vol.I 48 Vol.II 42 Vol.III 43-44
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
29-30
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
102-104, núm. 9
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
59-61
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
6-9, núm. 2; 143-144
Pàgina(es)
118-121
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
150-151
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
314-317

Text

I
A chantar m'er de so q'ieu no volria,
tant me rancur de lui cui sui amia
car eu l'am mais que nuilla ren que sia;
vas lui no·m val merces ni cortesia,
ni ma beltatz ni mos pretz ni mos sens,
c'atressi·m sui enganad'e trahia
cum degr'esser, s'ieu fos desavinens.

 

II
D'aisso·m conort car anc non fi faillenssa,
Amics, vas vos per nuilla captenenssa,
anz vos am mais non fetz Seguis Valenssa,
e platz mi mout qez eu d'amar vos venssa,
lo mieus amics, car etz lo plus valens;
mi faitz orguoill en digz et en parvenssa
e si etz francs vas totas autras gens.

 

III
Be·m meravill cum vostre cors s'orguoilla,
Amics, vas me, per q'ai razon q'ie·m duoilla;
non es ges dreitz c'autr'amors vos mi toilla
per nuilla ren qe·us diga ni·us acuoilla;
e membre vos cals fo·l comenssamens
de nostr'amor, ia Dompnidieus non vuoilla
q'en ma colpa sia·l departimens.

 

IV
Proesa grans q'el vostre cors s'aizina
e lo rics pretz q'avetz m'en atayna,
c'una non sai loindana ni vezina
si vol amar vas vos non si'aclina;
mas vos, Amics, etz ben tant conoisens
que ben devetz conoisser la plus fina,
e membre vos de nostres covinens.

 

V
Valer mi deu mos pretz e mos paratges
e ma beutatz e plus mos fis coratges,
per q'ieu vos mand lai on es vostr'estatges
esta chansson que me sia messatges;
e vuoill saber, lo mieus bels amics gens,
per que vos m'etz tant fers ni tant salvatges,
non sai si s'es orguoills o mals talens.

 

VI
Mas aitan plus vuoill li digas, messatges,
q'en trop d'orguoill ant gran dan maintas gens.

    I
    Debo cantar de lo que no querría, tanto me duelo de aquel de quien soy amiga, pues lo quiero más que a ninguna cosa que exista. Con él de nada me sirven la piedad ni la cortesía, ni mi hermosura, ni mi mérito, ni mi juicio, pues soy engañada y traicionada como debería serlo si fuera esquiva.

     

    II
    Amigo: me consuela que nunca en ningún comportamiento [mío] cometí ninguna falta contra vos, pues os amo más de lo que Seguís amó a Valensa. Y mucho me agrada venceros en amar, amigo mío, pues sois el más valioso; conmigo os mostráis altivo en palabras y en el trato y sois amable con todos los demás.

     

    III
    Amigo: me asombra que vuestra persona se enorgullezca conmigo, por lo que tengo razón para lamentarme. No es justo que otro amor os hurte a mí, por nada que os diga o que os consienta. Acordaos de cómo  empezó nuestro amor. ¡Quiera Nuestro Señor que nuestra separación no sea por mi culpa!
     

    IV
    Me inquietan la gran gallardía que se abriga en vuestra persona ,y el excelente mérito que poseéis; pues no sé de ninguna, ni lejana ni vecina, que, si se dispone a amar, no se rinda a vos. Pero vos, amigo, sois lo suficiente perspicaz para conocer a la más leal. ¡Acordaos de nuestros pactos!

     

    V
    De algo me tienen que servir mi mérito, mi nobleza, mi hermosura y, más todavía, mi fiel corazón. Por ello os envío allí donde está vuestra morada esta canción, como mensajero mío. Quiero saber, mi hermoso y gentil amigo, por qué sois tan duro y tan esquivo conmigo, pues no sé si ello se debe a altivez o a mala voluntad.

     

    VI
    Pero también quiero que le digas, mensajero, que demasiada altivez ha acarreado grandes males a muchos.

     

    (Riquer, Los trovadores)

     

    CAT

    I
    Hauré de cantar de tot allò que no voldria, tant m'entristeixo d'aquell de qui jo sóc la seva amiga ja que l'estimo més que no cap altra cosa que al món sigui; amb ell no em valen ni la mercè, ni la cortesia, ni la meva bellesa, ni el meu mèrit, ni el meu seny, que sóc enganyada i traïda de la mateixa manera com ho hauria de ser, si jo fos desavinent.

     

    II
    Em consolo perquè mai no vaig fer cap falta contra vós, amic meu, en cap [dels meus] comportaments sinó que us estimo més que no ho va fer Seguis a Valenssa; i em plau molt que jo us venci en estimació, amic meu, perquè vós sou el qui més valeu; però us mostreu orgullós amb mi de paraules i comportament, mentre sou amable amb la resta del món.

     

    III
    M'estranya la manera com us mostreu orgullós vers mi, amic, per la qual cosa tinc raó de doldre'm; no és just que un altre amor us allunyi de mi per cap cosa que us digui ni us consenteixi; i recordeu-vos de com fou al començament del nostre amor, ja Déu Nostre Senyor no vulgui que per culpa meva ens separem!

     

    IV
    La gran bondat que s'amaga dins vostre i l'excel·lent mèrit que teniu, m'inquieten, que no en sé de cap, ni llunyana ni veïna que no s'inclini vers vós si vol estimar; però vós, amic, sou tan experimentat que heu de saber quina és la més delicada, i recordeu-vos dels nostres pactes.

     

    V
    M'ha de valer el meu mèrit i el meu llinatge i la meva bellesa i el meu fidel cor, per la qual cosa us envio, allí on és el vostre estatge, aquesta cançó que em sigui missatge; i vull saber, bell amic meu gentil, perquè sou tan cruel i esquerp amb mi, no sé si és orgull o mala intenció.

     

    VI
    Però també vull que li diguis, missatger, que per massa orgull molta gent ha obtingut grans mals. 

     

    (Aguadé, La veu de la dona a l'Edat Mitjana)

    I
    I must sing of what I’d rather not,
    I’m so angry about him whose friend I am,
    for I love him more than anything;
    mercy and courtliness don’t help me
    with him, nor does my beauty, or my rank, or my mind;
    for I am every bit as betrayed and wronged
    as I’d deserve to be if I were ugly.

     

    II
    It comforts me that I have done no wrong
    to you, my friend, through any action;
    indeed, I love you more than Seguis loved Valenssa;
    it pleases me to outdo you in loving,
    friend, for you are the most valiant;
    you offer prideful words and looks to me
    but are gracious to every other person.

     

    III
    It amazes me how prideful your heart is
    toward me, friend, for which I’m right to grieve;
    it isn’t fair that another love take you away
    because of any word or welcome she might give you.
    And remember how it was at the beginning
    of our love; may the Lord God not allow
    our parting to be any fault of mine.

     

    IV
    The great valor that dwells in your person,
    and the high rank you have, these trouble me,
    for I don’t know a woman, far or near,
    who, if she wished to love, would not turn to you;
    but you, friend, are so knowing,
    you surely ought to know the truest one,
    and remember what our agreement was.

     

    V
    My rank and lineage should be of help
    to me, and my beauty and, still more, my true heart;
    therefore, I send it to you, out in your estate,
    this song, let it be my messenger;
    and I would like to know, my fine, fair friend,
    why you are so fierce and cruel to me.
    I can’t tell if it’s from pride or malice.

     

    VI
    I especially want you, messenger, to tell him
    that too much pride brings harm to many persons.

     

    (Bruckner, Shepard, White, Songs of the women Troubadours)

    I
    Il me faut chanter ce que je ne voudrais point chanter : car j'ai fort à me plaindre de Celui dont je suis l'amie. Je l'aime plus que tout au monde, et rien ne trouve grâce auprès de lui : ni Merci, ni Courtoisie, ni ma beauté, ni mon mérite, ni mon esprit ; je suis trompée et trahie comme si je n'avais pas le moindre charme.

     

    II
    Une chose me console : jamais, en aucune manière, je n'eus de torts envers vous, ami ; je vous aime, au contraire, plus que Seguin n'aima Valence, et il me plaît fort de vous vaincre en amour, mon ami, car c'est vous qui avez le plus de valeur. Mais vous me traitez avec orgueil, dans vos paroles et vos manières, alors que vous êtes si aimable envers toute autre personne.

     

    III
    Je suis surprise de l'arrogance de votre coeur, ami, car j'ai bien sujet d'être triste ; il n'est point juste qu'un autre amour vous enlève à moi, quels que soient les paroles et l'accueil qu'on vous réserve. Qu'il vous souvienne du début de notre amour ; à Dieu ne plaise que je sois responsable de notre séparation !

     

    IV
    La grande vaillance qui loge en votre personne et votre éclatant mérite me sont des sujets d'inquiétude ; car je ne connais point de dame, lointaine ou voisine, en désir d'amour, qui ne se sente pour vous de penchant. Mais vous, Ami, vous avez tant de jugement que vous devez bien reconnaître la plus fidèle : ne vous souvient-il pas de notre pacte ?

     

    V
    Je dois pouvoir compter sur mon mérite, ma haute naissance et ma beauté, et plus encore sur la sincérité de mon coeur ; c'est pourquoi je vous mande, là-bas, en votre demeure, cette chanson, qui me servira de messager. Je veux savoir, mon bel et doux ami, pourquoi vous êtes à mon égard si farouche et si dur : est-ce orgueil ou malveillance ?

     

    VI
    Mais je veux, messager, que tu lui dises en outre que trop d'orgueil peut nuire à maintes gens.

     

    (Bec, Chants d'amour des femmes-troubadours)