Informació bàsica

Identificador
BEdT 109,002
Author
Llengua
Occità
Gènere | Forma
Canso
Estrofisme
Coblas unissonans
Rima
a a b b c d d d c
Estuctura mètrica
10 4 6 4 6' 6 6 6 6'
Terminacions
-an
-or
-atge
-e
Comentaris

Seis coblas unissonans y dos tornadas de cuatro versos.

Edicions en línia

Manuscrits

Manuscrit
Foli(s)
169r
Manuscrit
Foli(s)
110v-111r
Manuscrit
Foli(s)
231r-231v (228r-228v foliación antigua)
Manuscrit
Foli(s)
311r-311v

Altres edicions i estudis

Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
1328-1330, núm. 268
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
14-17, núm. 5; 146-147
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
81-84, núm. 4
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
92-94
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
36-37
Pàgina(es)
154-159
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
122-127; ; 175 (vida)
Pàgina(es)
Vol III 368-370
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
247-248
Pàgina(es)
Vol III 217-219
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
23-24; 34
Pàgina(es)
123-127
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
Vol III 1328-30
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
122-127
Pàgina(es)
95-96; 101-102
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
173-177
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
283-289
Pàgina(es)
284-289
Referència bibliogràfica
Pàgina(es)
vol. II, 87-88, 502-509

Text

I
Ia de chantar non degr'aver talan,
car on mais chan
e pieitz me vai d'amor,
que plaing e plor
fant en mi lor estatge;
car en mala merce
ai mes mon cor e me,
e s'en breu no·m rete,
trop ai faich lonc badatge.

 

II
Ai! Bels Amics, sivals un bel semblan
mi faitz enan
q'ieu muoira de dolor,
qe l'amador
vos tenon per salvatge,
car ioia no·m ave
de vos, don no·m recre
d'amar per bona fe
totz temps, ses cor volatge.

 

III
Mas ia vas vos non aurai cor truan
ni plen d'engan,
si tot vos n'ai peior,
c'a grand honor
m'o teing en mon coratge;
anz pens qan mi sove
del ric pretz qe·us mante
e sai ben qe·us cove
dompna d'aussor paratge.

 

IV
Despois vos vi, fui al vostre coman,
et anc per tan,
Amics, no·us n'aic meillor;
que preiador
no·m mandetz ni messatge;
que ia·m viretz lo fre,
Amics, no·n fassatz re!
Car iois no mi soste,
a pauc de dol non ratge.

 

V
Si pro·i agues, be·us membri'en chantan
q'aic vostre gan
q'enbliei ab gran temor;
puois aic paor
qe i aguessetz dampnatge
d'aicella qe·us rete,
Amics, per q'ieu desse
ltornei, car ben ere
q'eu non ai poderatge.

 

VI
Deis cavalliers conosc que i fant lor dan,
car ia preian
dompnas plus q'ellas lor,
c'autra ricor
no·i ant ni seignoratge;
que pois dompna s'ave
d'amar, preiar deu be
cavallier, s'en lui ve
proez'e vassalatge.

 

VII
Dompna N'Almucs, ancse
am so don mal mi ve,
car cel qui pretz mante
a vas mi cor volatge.

 

VIII
Bels Noms, ges no·m recre
de vos amar iasse,
car viu en bona fe,
bontatz e bon coratge.

    I
    No debería tener ganas de cantar, ya que cuanto más canto, peor me va con el amor, pues llanto y lloro hacen en mí su morada; porque he puesto mi corazón y a mí misma en mala merced, y si pronto no me retiene, demasiado habré esperado en vano.

     

    II
    ¡Ay!, hermoso amigo, por lo menos ponedme un rostro amable antes de que muera de dolor, que los enamorados os tienen por salvaje porque no me llega ningún gozo de vos, si bien no cejo de amaros constantemente con buena fe sin corazón voluble.

     

    III
    Con vos nunca tendré corazón pérfido ni lleno de engaño, aunque según vos lo tenga peor, pues en mi ánimo lo considero un gran honor. Antes bien cuando me acuerdo del rico mérito que os mantiene pienso y sé que os conviene una dama de más alta alcurnia.

     

    IV
    Desde que os vi estuve a vuestro mandato, y a pesar de todo, amigo, nunca hallé otro mejor que vos. No me enviéis suplicante ni mensajero [diciéndome] que ya habéis vuelto el freno hacia mí. Amigo, no hagáis nada: ya que la alegría no me sostiene, por poco rabio de dolor.

     

    V
    Si de algo aprovechara, cantando os recordaría que tuve vuestro guante, que robé con gran temor; luego tuve miedo de que ello os comportara daño con aquella que os retiene, amigo, por lo cual en seguida lo devolví, pues creo que no tengo poder [para retenerlo].

     

    VI
    Reconozco que los caballeros obran en daño suyo porque ruegan a las damas más que ellas a ellos, pues no tienen otra riqueza ni otro señorío. Pues cuando una dama se decide a amar, debe rogar al caballero si en él ve nobleza y valentía.

     

    VII
    Señora Mejor, siempre amo aquello de lo que me viene mal, pues aquel que mantiene mérito tiene conmigo corazón voluble.

     

    VIII
    Bello Nombre, no desisto de amaros por siempre, porque vivo con buena fe, bondad y firme corazón.


    (Riquer, Los trovadores)

    CAT

    I
    No hauria de tenir desig de cantar, perquè quan més canto pitjor em va amb l'amor; el plany i el plor fan en mi llarga estada; ja que he posat el meu cor i a mi mateixa en una mala mercè, i si aviat no m'aturo, hauré fet massa llarga espera. 

     

    II
    Ai Bell Amic! mostreu-me almenys un rostre bell abans que jo no mori de dolor, que els amants us tenen per feréstec; cap joia no m'arriba de vós, [però] malgrat això no deixo d'estimar-vos sempre amb bona fe sense inconstància.

     

    III
    Mai no us tindré cor vil ni ple d'engany, encara que vós em tracteu pitjor, estic segura de tenir gran honor en el meu cor. [Ans al contrari,] penso, quan me'n recordo del ric mèrit que us manté, i reconec que us convé dama de més alta condició.

     

    IV
    Des que us vaig veure, vaig fer el que em manàveu, i mai no vaig tenir millor amic que vós; no m'envieu pregador ni missatger; que ja em doneu la volta al fre. Amic, no feu res! Perquè la joia no em sosté i per poc la joia [a causa] del dol no rabia. 

     

    V
    Si fos d'algun profit, bé us recordaria cantant que vaig tenir el vostre guant que vaig robar amb gran temor; ja qe vaig tenir por que us perjudiqués amb aquella que us reté, amic, per la qual cosa de seguida el vaig tornar, perquè crec de debò que no hi tinc cap dret.

     

    VI
    Sé que els cavallers es fan mal a ells mateixos, perquè preguen a les dames més que elles a ells, que altra riquesa no tenen ni senyoriu; [heu de saber] que després que una dama s'avé a estimar, ha de pregar bé al cavaller, si en ell veu noblesa i valentia.

     

    VII
    Dama Na Almucs, sempre estimo allò que em perjudica, ja que aquell qui el pretz manté, té vers mi cor voluble. 

     

    VIII
    Bell Nom, res no em priva d'estimar-vos sempre, ja que visc amb bona fe, bondat i bon cor.

     

    (Aguadé, La veu de la dona a l'Edat Mitjana)

    I
    I should never have the wish to sing
    because the more I sing
    the worse it goes for me in love;
    laments and tears
    find their home in me,
    for I have placed my heart, my self
    where there’s no mercy;
    if he does not accept my service soon,
    I will have stayed too long.

     

    II
    Ah! Fair friend, show at least one
    gracious look
    to me before I die of grief;
    all lovers
    consider you a beast
    for no joy comes to me
    from you whom I don’t fail
    to love most faithfully
    at all times, with no change of heart.

     

    III
    My heart will never betray you
    nor seek to trick you,
    though I have the worst from you;
    for in my heart
    I take it as an honor;
    indeed, I’m sure, when I remember
    the rich merit that exalts you,
    that you deserve
    a lady of higher lineage than mine.

     

    IV
    Since I saw you, I’ve been at your command,
    and for my pains,
    friend, I’ve had nothing better from you:
    you send no plea-bearer or messenger;
    as for turning in my direction,
    friend, you do no such thing!
    Because no joy sustains me,
    I’m all but mad with grief.

     

    V
    If it helped me, I’d remind you, singing,
    that I had your glove,
    the one I stole in fear and trembling;
    then I feared
    you would be harmed
    by the lady who has your service;
    so, friend, at once
    I gave it back, because I know
    I have no rightful claim.

     

    VI
    I know knights who harm themselves
    when they plead
    with ladies more than ladies plead with them,
    for no further rank
    or power is gained by it;
    so when it happens that a lady
    loves, she ought to court
    the knight if she sees
    prowess and knightly worth in him.

     

    VII
    Lady-the-Best, I always
    love what brings me harm,
    for he who upholds merit
    has an inconstant heart towards me.

     

    VIII
    Fair Name, I never fail
    to love you at all times,
    for I dwell where there’s good faith,
    good will and constant heart.

     

    (Bruckner, Shepard, White, The Songs of women Trobadours)

    I
    Je ne devrais pas avoir le désir de chanter, car plus je chante et plus mon amour est malheureux, et plaintes et pleurs font en moi leur séjour. Car j’ai mis en male merci et mon cœur et moi-même, et si je n’y renonce pas bientôt, j’aurai trop attendu en vain.


    II
    Ah ! bel ami, faites-moi au moins un doux visage, avant que je ne meure de douleur ; car les amants vous tiennent pour un rustre de ne pas m’accorder de joie, vous que je ne cesse d’aimer en toute bonne foi, pour toujours et sans cœur volage.


    III
    Je n’aurai jamais envers vous de cour perfide ni trompeur, bien que soit pire ce que je reçois de vous, car je considère en moi-même (cet amour) comme un grand honneur. Au contraire, quand il me souvient du haut mérite qui est le vôtre, je pense et je sais bien que vous convient une dame de plus haut parage.


    IV
    Depuis le jour où je vous vis, je fus à votre commandement, et pour autant jamais, Ami, je n’obtins rien de bon de votre part. Vous ne m’avez envoyé ni soupirant ni messager, alors que vous aviez déjà jeté sur moi votre dévolu. Ami, n’agissez pas comme vous le faites, car la joie ne me soutient plus et il s’en faut de pue que j’enrage de douleur.


    V
    Si j’en avais quelque avantage, je vous rappellerais par mon chant que j’ai eu votre gant entre les mains, ce gant que je vous dérobai en grande crainte. Ensuite, j’eus peur que vous n’en eussiez du dommage auprès de celle qui vous retient, et c’est pour cela que je vous le rendis bien vite, car je n’ai en cela nul pouvoir.


    VI
    Quant aux chevaliers, je sais bien qu’ils agissent pour leur dommage quand ils prient d’amour les dames plus qu’elles ne les prient eux-mêmes : car elles n’ont pas, elles, d’autre puissance ni d’autre seigneurie ; et quand une dame se décide à aimer, c’est elle qui doit prier le chevalier si elle voit en lui prouesse et qualités chevaleresques.


    VII
    Dame Almuc, j’aimerai toujours cela Même d’où me vient mon mal, car celui qui possède un haut mérite a un cœur volage envers moi.


    VIII
    Beau Nom, je ne renonce pas à vous aimer pour toujours, car je vis en bonne foi, valeur et fermeté de cœur.


    (Bec, Chants d'amour des femmes-troubadours)

    Música conservada

    Música conservada
    No