Información básica

Identificador
BEdT 200,001 = 282,014
Título alternativo

La tenzon de Na Guillelma e de La[n]franc Cigala

Lengua
Occitano
Género | Forma
Partimen
Estrofismo
Coblas unissonans
Rima
a b a b c c c b
Estructura métrica
10' 10' 10' 10' 10 10 10 10'
Terminaciones
-atge
-ia
-en
Comentarios

6 coblas unissonans y dos tornadas.

Ediciones en línea

Manuscritos

Manuscrito
Folio(s)
159v-160r
Manuscrito
Folio(s)
145v-146r
Manuscrito
Folio(s)
263r-264r

Sin la 2a tornada.

Manuscrito
Folio(s)
93-94
Manuscrito
Folio(s)
48v-49r

Sólo contiene la razo y la cobla I. 

Manuscrito
Folio(s)
542-544

Otras ediciones y estudios

Referencia bibliográfica
Página(s)
74-77, núm. 22; 171-172
Página(s)
902-912, vol. 3
Referencia bibliográfica
Página(s)
150-157, núm. 20
Referencia bibliográfica
Página(s)
104-107
Referencia bibliográfica
Página(s)
38-39
Página(s)
170-173
Referencia bibliográfica
Página(s)
134-137; 177-178 (vida)

Texto

I
Na Guillelma, maint cavalier arratge
anan de nueg per mal temps qe fazia;
si plaignian d'alberc en lur lengatge.
Auziron dui bar qe per drudaria
se·n anavan vas lur donas non len.
L'us se·n tornet per servir sella gen,
l'autres anet vas sa domna corren.
Qals d'aqels dos fes miels zo qe·il taignia?

 

II
Amie La[n]franc, miels complit son viatge,
al mieu semblan, cel qe tenc vas s'amia;
e l'autre fes ben, mas son fin coratge
non poc tan be saber sidons a tria
con cil que·l vic denant sos oils presen
q'atendut l'a sos cavaliers coven;
q'eu pres trop mais qi zo qe diz aten
qe qi en als son coratge cambia.

 

III
Domna, si·us plas, tot qan fes d'agradatge
lo cavalliers qe per sa galiardia
garda·ls autres de mort e de dampnatge
li moc d'amor, qar ges de cortezia
non ha nuls hom si d'amor no·il dessen;
per qe sidonz deu grazir per un cen
qar deliuret, per s'amor, de turmen
tanz cavaliers, qe se vista l'avia.

 

IV
La[n]franc, ia mais non razones muzatge
tan gran con fes d'aqel q'aisso façia,
qe, sapchatz be, mout i fes gran ultratge
- pueis bels servirs tan de cor li movia -
qar non servic sidonz premeiramen;
et agra·n grat de leis e iauzimen,
pueis per s'amor pogra servir soven
en maintz bos luecs, qe faillir no·il podia.

 

V
Domna, perdon vos qier, s'ieu dic folatge,
qu'oimais vei zo qe de domnas crezia:
qe no vos platz q'autre pelegrinatge
fassan li drut, mas ves vos tota via;
pero caval c 'om vol qe biort gen
deu hom menar ab mesur ' et ab sen;
mas car los drutz cochatz tan malamen
lur faill poders, don vos sobra feunia.

 

VI
La[n]franc, eu dic qe son malvatz usatge
degra laissar en aqel meteis dia
le cavalliers qe domna de paratge
bella e pros, deu aver en bailia.
Q'en son alberc servis om largamen,
ja el no·i fos; mas chascun razon pren,
car sai qe ha tan de recrezemen
q 'al maior ops poders li failliria.

 

VII
Domna, poder ai eu et ardimen
non contra vos, qe·us vences en iazen,
per q'eu fui fols car ab vos pris conten,
mas vencut vuoil qe m'aiatz con qe sia.

 

VIII
La[n]franc, aitan vos autrei e·us consen
qe tant mi sen de cor e d'ardimen
c'ab aital geing con domna si defen
mi defendri'al plus ardit qe sia.

 

    I
    Señora Guillerma, muchos caballeros andan errantes
    de noche, perdidos por el mal tiempo que hacía,
    buscaban un refugio, lamentándose en su lengua;
    les oyeron dos que, por razones de amor,
    marchaban con prisa hacia sus damas;
    uno se volvió para ayudarles,
    y el otro se dirigió corriendo hacia su dama.
    ¿Cuál de las dos cumplió mejor lo que convenía?

     

    II
    Amigo Lanfranco, mejor concluyó su viaje,
    a mi parecer, el que prosiguió hacia la amiga;
    el otro hizo bien; sin embargo, su señora
    no pudo conocer su noble corazón tan bien
    como la que vio presente ante sus ojos
    a su caballero, del que ha esperado la llegada;
    y vale mucho más el que cumple lo que ha prometido
    que el que cambia de propósito.

     

    III
    Si permitís, señora, todo cuanto hace de cortés
    el caballero que, gracias a su coraje,
    salvó a los otros de la muerte y del sufrimiento,
    le fue sugerido por amor; que ninguno posee
    enteramente cortesía si no le proviene del amor:
    por lo cual debe complacerle cien veces a su dama,
    porque, por su amor, liberó de los tormentos
    tantos caballeros, más que si se hubiese encontrado con ella.

     

    IV
    Lanfranco, nunca habéis razonado tan sin sentido
    como a propósito del que actuó de esa manera,
    ya que, sabedlo bien, él cometió un gran ultraje:
    desde el momento que el gentil servicio le nacía del corazón
    ¿por qué no sirvió antes que nada a su dama?
    Por ello habría obtenido gracia de ella y también de ellos;
    pues, por su amor, habría podido servir 
    a muchas personas dignas, y no habría errado.

     

    V
    Os pido perdón, señora, si digo una locura
    porque ahora ya veo lo que nunca hubiera creído:
    no os place que los amantes cumplan
    otro peregrinaje que aquel que lleva hacia vos;
    sin embargo, quien quiera que el caballo cabalgue bien,
    debe guiarlo con medida y juicio,
    y porque despreciáis tan malamente a los amantes,
    les falta la fuerza, por lo que la rabia os embarga.

     

    VI
    Todavía os digo que los malos hábitos
    debería abandonar en ese mismo día
    el caballero, desde que una dama de alto linaje
    bella y virtuosa debe tenerlo en su poder;
    porque en su castillo habría servido con generosidad
    también en su ausencia; cada uno quiere su parte,
    ya que él es tan débil
    que en el momento de mayor necesidad las fuerzas le faltarían.

     

    VII
    Señora, yo poseo fuerza y osadía,
    pero no contra vos que venceréis yaciendo,
    porque fui loco pues me puse en contienda con vos,
    mas quiero que me venzáis, como quiera que sea.

     

    VIII
    Lanfranco, os juré y aseguré
    que siento tanto coraje y osadía
    que con la misma sutileza con que la dama se defiende
    me defenderé contra el más osado que haya.

     

    (Martinengo, Las trovadoras, poetisas del amor cortés)

    CAT

    I
    Na Guillelma, uns cavallers errants anaven de nit enmig del mal temps que feia; es planyien en la seva llengua [de no tenir] alberg. Dos nobles van sentir que per amor se n'anaven, no gaire lluny, a trobar les seves dames. L'un se'n tornà per servir aquella gent, l'altre anà vers la seva dama corrent; quin dels dos féu allò que era més convenient?

     

    II
    Amic Lanfranc, el qui millor ha acomplert el seu camí [és], al meu parer, aquell que va vers l'amiga; l'altra fa el bé, però no puc saber tan bé quin és el seu fidel cor, ja que equipara la seva dama a allò que es troba davant els seus ulls; que l'hagués atès [a la dama] convenia al cavaller; i jo aprecio més qui fa allò que ha promès que qui canvia el seu pensament per altres coses.

     

    III
    Dama, si us plau, tot allò que va fer de bon grat el cavaller que per la seva gallardia salvà els altres de la mort i del mal, va ser mogut per l'amor, que ningú no té cap cortesia, si no prové de l'amor; per la qual cosa la seva dama li deu estar agraïda cent vegades més que si l'hagués vist, ja que pel seu amor, deslliurà de torment els cavallers.

     

    IV
    Lanfranc, mai no heu justificat falta tan gran com la d'aquell que actuava d'aquesta manera, ja que heu de saber bé que ell va cometre un gran ultratge -si tenia tanta impaciència per servir- per què no ho féu primerament a la seva dama? ni tan sols pel seu gran delit ni satisfacció, ja que pel seu amor podria servir sovint en molts altres llocs, sense cometre cap falta.

     

    V
    Dama, us demano perdó, si jo dic bogeria, que a partir d'ara veig allò que de les dames creia: que no us plau que un altre pelegrinatge facin els amants, sinó vers vós; però el cavall que hom vol que justi dolçament, hom l'ha de menar amb seny i mesura, com els amants, que [si] s'abracen malament els fallen les seves forces. Per la qual cosa a vós us sobra fellonia. 

     

    VI
    Lanfranc, jo us dic que el cavaller hauria de deixar la seva mala manera de fer en aquell moment, ja que una dama d'alta condició, bella i noble, ha de tenir en senyoria. Que a casa seva hom la servís durant molt de temps, encara que ell no hi fos; però cadascú s'adjudica tenir raó, ja que ell sent tant d'abandonament que a la força necessitat li fallaria la força.

     

    VII
    Dama, jo sóc capaç i ardit, no contra vós a qui jo venceria dormint; i he estat foll d'haver-me disputat amb vós, però vençut vull que em tingueu, sigui com sigui. 

     

    VIII
    Lanfranc, us permeto i us consenteixo tant perquè em sento amb coratge i ardorosa, que amb tal enginy la dama es defensa com jo em defensaria del més ardit que existís. 

     

    (Aguadé, La veu de la dona a l'Edat Mitjana)

    I
    Lady Guilielma, several knights voyaging
    after dark through some foul weather
    were crying out for shelter in their own language.
    were traveling at no slow pace toward their ladies.
    One lord turned back to help the travelers;
    the other speeded ahead toward his lady.
    Which of the two best fulfilled his duty?

     

    II
    Lanfranc, he who completed the voyage
    best, I think, was the one who went on toward his lover.
    The other one did well too, but his lady
    could not see his feelings as clearly
    as the lady who saw her man in person,
    because her knight had kept their agreement;
    I like a man who keeps his word
    more than one who changes his mind.

     

    III
    Please, Lady, all the obliging things
    done by the knight who gallantly
    kept other men from death and harm,
    he did out of love, for no courtesy
    comes to a man unless love supplies it;
    his lady should thank him a hundred times more
    than if he had seen her; for her love’s sake
    he saved so many knights from trouble.

     

    IV
    Lanfranc, you never reasoned so foolishly
    as the man who went on his own way.
    I’ll have you know he committed an outrage.
    Why, if good service lay so close to his heart,
    did he not serve his lady before anyone else,
    which would have brought him her joy and her gratitude?
    Then he could, for her love, do service often
    in many good places without failing her.

     

    V
    Lady, I beg your pardon if I speak foolishly;
    now I see confirmed my belief about ladies:
    for you, there’s no other pilgrimage
    lovers should make except, by all roads, to you.
    However, if one wants a horse to joust well,
    one must ride it with measure and wisdom,
    but because you spur lovers so harshly,
    their powers fail, and you suffer the loss.

     

    VI
    Lanfranc, I say a knight should abandon
    his ugly habits on the very day
    that a lady of noble, fine parentage
    lets him into her domain.
    Men would have been generously served in his house
    had he not been there; each man finds excuses,
    for I know he’s so cowardly
    that his powers would fail when he needed them most.

     

    VII
    Lady, I have power and boldness,
    though not against you, for I could beat you lying down.
    I was foolish to start a debate with you;
    I prefer to let you be my conqueror.

     

    VIII
    Lanfranc, I concede and grant you this much:
    I feel so much courage and boldness
    that, by the wit ladies use in their own defense,
    I will fend off the boldest of men.

     

    (Bruckner, Shepard, White, Songs of the women Troubadours)

    I
    - Dame Guilherma, quelques chevaliers qui erraient de nuit par mauvais temps se plaignaient de l’absence de gîte. Ils furent entendus par deux seigneurs qui, d’un pas rapide, se rendaient auprès de leur dame. L’un rebroussa chemin pour porter secours aux deux égarés ; l’autre, à la course, se rendit auprès de sa dame. Lequel des deux accomplit mieux ce qu’il lui convenait de faire ?


    II
    - Ami Lanfranc, qui prit le meilleur chemin est, à mon avis, celui qui se rendit auprès de son amie. Quant à l’autre, il agit certes bien, mais sa dame ne put connaître aussi bien la sincérité de son cœur que si elle l’avait vu présent devant ses yeux : car son chevalier a ainsi tenu ses engagements. Et j’apprécie beaucoup plus celui qui tient parole que celui qui change ses pensées à cause d’un autre.


    III
    - Dame, avec votre agrément, [je dirais que] tout ce que fit volontiers le chevalier qui, par sa vaillance, sauva les autres de mort et de dommage, lui venait d’Amour : car nul homme n’est digne de courtoisie si cela ne lui vient pas d’Amour. Et c’est pourquoi sa dame lui doit être cent fois plus reconnaissante d’avoir sauvé ainsi, au nom de l’amour qu’on a pour elle, tant de chevaliers, que s’il était allé la voir.


    IV
    - Lanfranc, vous n’avez jamais proféré une aussi grande sottise que celle que vous venez de dire à propos de celui qui agit de cette manière : car, sachez-le, il commit là une grande faute (puisque le service d’amour lui tenant tant à cœur) de n’avoir pas servi sa dame en premier : ainsi il aurait pu ensuite rendre service, en maintes bonnes occasions, sans faillir à l’égard de sa dame.

     

    V
    - Dame, je vous demande pardon si je dis là folie, car désormais je réalise ce que je pensais des femmes : il ne vous plaît pas que les amants fassent un autre pèlerinage que celui qui mène jusqu’à vous. Mais un cheval qu’on veut voir jouter comme il sied doit être mené avec mesure et bon sens. Mais vous maltraitez si durement ceux qui vous aiment, qu’ils en perdent toute force : d’où votre ressentiment.


    VI
    - Lanfranc, je prétends qu’un chevalier devrait renoncer à ce mauvais pli, le jour même où il cherche à faire sienne une dame de haut parage, belle et courtoise, et c’est chez lui qu’il aurait pu rendre de meilleurs services sans être présent surplace : car je sais bien que les forces viendraient à lui manquer au moment du plus grand besoin.


    VII
    -Dame, j’ai assez de pouvoir et de hardiesse –avec votre agrément—pour vous vaincre dans un lit : car je fus fou d’entreprendre avec vous cette discussion. Mais, quoi qu’il en soit, je souhaite être vaincu par vous.


    VIII
    - Lanfranc, je vous l’accorde et j’y consens, car je sens en moi tant de courage et de hardiesse que, grâce aux ruses qui permettent à une femme de se défendre, je me défendrais contre le plus hardi qui soit.


    (Bec, Chants d'amour des femmes-troubadours)

    Música conservada

    Música conservada
    No