Texto
I
L'autrier, el dous temps de Pascor,
En una ribeira,
Aniey cercan novella flor
Cost' una sendieyra;
E per delieg de la verdor
E quar es entieyra
La bona fes qu'ieu port d'amor
A ma vertadieyra
Senti al cor una doussor,
Et a la primeyra
Flor qu'ieu trobiey, torney en plor,
Tro qu'en un'ombreira
Ieu reviriey mos huelhs alhor,
Et una bergeira
La vi, ab la fresca color,
Blanca cum nevieyra;
E son plus bel
De nulh auzelh
Siey huelh gentil,
Humil,
Que mil
Qu'a vil
Lau vezon, met el fil
Et en la carrieyra
De ben amar
Ses mal estar;
E qui lieys ve
Sap be
Desse
Que re
No·lh pot hom dir mas be,
Tant es plazentieyra.
II
Et yeu, quan vi son gay cors gen
D'avinent estatge
E sa fresca cara rizen
E·l sieu clar visatge,
Oblidiey tot mon pessamen,
Quar de gran paratge
Mi semblet al ben fait, plazen
Cors de gran barnatge.
Et yeu mezeis suau e gen,
Qu'anc no y vuelc messatge,
Ves lieys m'en aniey humilmen.
Et en l'aferratge
Gardet tres anhels solamen,
Et en mon coratge
Yeu maldis qui primeiramen
Baysset son linhatge.
— « Toza, fi·m yeu,
A Domnidieu
Prec que·us ampar
E·us gar
De far
Mal, quar
Vos fe de ben, ses par,
Ab cors d'agradatge;
E de faillir
Vos gar, quar dir
Puesc ben de ver
Que per
Plazer
Aver
A selhs que·us van vezer,
Vos fe ses follatge ».
III
Er aujatz avinen respos,
Per fin cor sostraire,
Que·m fes ab semblant amoros:
« Amicx, de bon aire
Mi semblatz, e cortes, e pros;
Mas del vostr' afaire
Sabrem, ans que·us lonhetz de nos,
Si etz fis amaire;
Mas primiers vuelh saber de vos,
Qu'aissi·us vey mal traire,
Lo nom, et estar cossiros,
Ni de qual repaire
Vengues. » Et ieu dissi cochos:
« Leu m'es per retraire:
De Tolza, et ai nom Joyos;
No·m reverta gaire,
Quar nulhs socors
No·m ven d'amors,
Ans muer aman,
Celan
Mon dan,
Lauzan
Midons, e sofertan,
Qu'ieu am ses cor vaire;
E ges no·m pes
Qu'elha·m degues
Aucir, ni·m veg
Naleg,
Ans deg,
Per dreg,
Virar de son destreg
Mon cor et estraire ».
3 coblas singulars de 32 versos.