Texto
I
L'autrier, a l'issida d'abriu,
En uns pasturaus lonc un riu,
Et ab lo comens d'un chantiu
Que fant l'auzeill per alegrar,
Auzi la votz d'un pastoriu
Ab una mancipa chantar.
II
Trobei la sotz un fau ombriu :
« Bella, fich m'ieu, pois Jois reviu
. . . . . . . . . . .
Ben nos devein apareillar. »
— « Non devem, don, que d'als pensiu
Ai mon coratg' e mon affar. »
III
— « Digatz, bella, del pens cum vai
On vostre coratges estai? »
— « A ma fe, don, ieu vos dirai,
S'aisi es vers cum aug comtar,
Pretz e Jovens e Jois dechai
C'om en autre no·is pot fiar.
IV
D'autra manieira cogossos,
Hi a rics homes e baros
Qui las enserron dinz maios
Qu'estrains non i posca intrar
E tenon guirbautz als tisos
Cui las comandon a gardar.
V
E segon que ditz Salamos,
Non podon cill pejors lairos
Acuillir d'aquels compaignos
Qui fant la noirim cogular,
Et aplanon los guirbaudos
E cujon lor fills piadar. »
Cinco coblas doblas. La rima b es fija en -ar. Falta la que sería cuarta cobla, que debería tener una rima idéntica a la tercera. Posiblemente, también falte el final del texto tras la quinta cobla.