Texto
I
Al fals gelos don Deus mala ventura
car lo solaz me tol de mon amich,
e·m da mal pus lo pris, car tan me dura.
II
Pero d'aytan me tenc per be segura
que no viura catre jorns, aço·us dic,
que·l pausaray sus el pols tal untxura
que·l auzira, lo fals gelos enich.
E a'm fatxa una bon'escriptura
mos amis douz, que sus el col li lic,
e ma mayre, que tot jorn lo conjura.
III
Sabetz que·m fa·l gelos laia figura
can s'es colgatz, sol del dir ay fastich:
l'esquenaça·m gira, c'a negr'e dura,
e pus aspra que fuylla de jaric,
e puys rimfla e polsa ses mesura.
Si·n breu de tems de negre me'n abric,
car anc no vi pus fera criatura!
IV
Luyn es de gaug, pres d'ire de rancura
qui marit a fexuch, fals ne enich,
qu'eu o say be, per ma desaventura,
c'un veyll ruat me deren mey amic,
c'ab sa suor me malmet e·m madura;
qui·l ve, si·s vol tardar de mal destrich,
diga'l que Deus li do bona pastura.
V
La domn'als Cartz e Sobrepretz atura
valor ab si, e·l Enfan a cor ric
de mantener pretz e patz e dretura.
Un estribillo de tres versos, tres coblas unissonans y una tornada de tres versos. Las rimas a y b son fijas.