Texto
I
En may, can per la calor
val mays cendatz que pena,
e contra lausenjador
amor son dart empena,
trobey un pastor seyan
erb'en un camp d'avena,
delgat, gras, si benestan
no·l pari'os ne vena,
e dezia ab so notan :
«Fols es qui no·s refrena,
e qui mena guerreyan
caval c'a mal s'afrena.
II
Ca[ r] Floris ab Blanxaflor,
ne Paris ne Elena,
no·m pogren dar gaug major
c'ar toza blanx'e lena;
li queri, humilian
pus c'a Deu Madalena,
que·m cambies pen'ir'e dan
pus [es] gen, nov'e lena;
..........................
can la vi, part milena
no[m] pogra dar del joy gran
que·m dey qui·m des Bilena. »
III
Pero ans c'anes aylor .
tot lo tort gran e mendre
qu'es entre leys e·l pastor,
que vi d'iros conpendre,
demandey qu'ira manan
fa·ls pus prims sobrependre;
e·l pastor dix suspiran:
«L'autrer me fe·l cor fendre,
c'un clerg'i trobey bayzan;
per c'om deuria pendre
cel qui toza ser ne blan,
car trop volon empendre.»
IV
«Seyner», dix la toz'ab plor,
«no·l fari'eu despendre
s'era pendntz, c'un myllor
n'auria, nin e tendre.»
El pastor anet sobran
l'ir'e volc [l']escoxendre;
mas puis dix: «Li vila fan
ço per que·s fan rependre;
mas es c'an las tozas dan
e mals can volon vendre,
car trop vend'en car tot l'an,
mas peyts es del revendre.»
V
«Pastors», fi·m eu, «dezonor
no fa, ne ditz oltratge
toza vas son amador,
pus am ses cor volatge.
Ailatz vostr'ir'ublidan ;
no·us pensetz vilanatge.»
«Seyner», dix la toza·n tan,
«m'espozetz dins l'ombratge;
er fug me reptan d'enjan,
can m'a to [u]t pusselatge;
si tuit aytal uzaty'an,
mal fa qui·ls cre ses gatge. »
VI
« Tozana, vostra clamor
tornatz en alegratge,
e vos, pastors, la tristor;
e faytz lo maridatge.»
«Seyner, mal, al meu senblan,
gardatz d'amor l'uzatge,
c'om, can fa marit d'aman,
li tol son eretatge.»l
Ab tan passet nos denan,
suzau, ses gran barnatge,
us cavalers conortan
una dona·n l'erbatge.
VII
El pastors qui·ls vi, dix !or,
ans qu'eu, qu'esters mals fora :
«Qui etz, c'anatz ab l'ardor,
can l'erba descolora? »
El cavaler dis pessan:
«Eu soy Pretz, c'an tot'ora
aquesta domna destran,
c'a nom Valor, e plora
can hom li va·l seu merman,
que tals la dezon[o]ra
qui la sol anar honran,
per qu'en paucs locs demora.»
VIII
«A reyn[a] e mosseynor !
lo Rey, qui·us genç'e·us flora
preyatz, Pretz, que·us do aut cor,
e Valor, marit, c'ora
es; e crey c'a vos daran
Cateyluyna, c'onor [a] ;
ez ab Valor caçaran
Arago, qui·l honora.
Anatz, no·us anetz tardan,
que l'aut Reys s'avigora;
qu'eu reman l'erba lian,
e pendray la pastora.»
IX
Puys dix, suzauet baysan
[s'] amia la pastora,
«S'aquest matrimoni fan
- no·m sal Cel c'om azora -,
deçazaut lo partiran,
don mans faitz se desflora,
o parentes, o querran
tot l'aver enans d'ora,
X
si·l Reys no·ls en va forçan,
qui·ls daur'e·ls genc'e·ls flora;
car si moron ses enfan
dans es qui ja no·n fora.»
Ocho coblas doblas y dos tornadas. Las rimas a y c son fijas.