Texto
I
L'autrier cavalcava
Sus mon palafre,
Ab clar temps sere,
E vi denan me
Una pastorella,
Ab color fresqu'e novella,
Que chantet mout gen,
E disia en plaingnen :
« Lassa ! mal viu qui pert son jauzimen ! »
II
Lai on il chantava
Virei tost mon fre,
Et il levet se,
La soa merce,
Vas mi mout isnela,
La franca res bon' e bella,
Et eu mantenen
Desmontei per onramen
De leis que·m fetz tan bel acuillimen.
III
— « Tosa de bon aire,
Dis eu, ses temer
Prec que·m digas ver,
Si·us ven a plazer,
Quegna chansos era
Cella que disïatz era,
Quant eu vinc aissi ;
Quar anc mais, so vos afi,
Tan ben chantar pastora non auzi ».
IV
— « Seigner, non a gaire
Qu'eu soli'aver
A tot mon voler
Tal que·m fai doler,
Car non l'ai enquera,
Mas il m'oblid'e s'esfera,
Per autra de mi;
Per qu'eu planc ; et atressi
Chan c'oblides la dolor que m'aussi. »
V
— « Tosa, ses faillensa,
Vos dic atrasag
Que atretal plag,
Com a vos a fag
Aquel que·us oblida,
M'a fag una deschausida
Qu'eu amava fort.
Ara m'oblid'al sieu tort
Per un autre, qu'eu volri' aver mort. »
VI
— « Seingner, mantenensa
Trobas del forfag
Que·us a fag tan lag
La fals' ab cor frag ;
E ve·us m'en aizida,
Que·us am a tota ma vida,
Si·m n'es en acort,
E tornem lo desconort
C’avem avut en joi et en deport ».
VII
— « Franca res grazida,
Ma voluntait n'ai complida,
Si·m n'es en acort,
De vos que·m faitz a bon port
Venir joios de tot perilh estort. »
VIII
— « Seingner, ses faillida,
Estorta m'a e guerida
Vostr' amors, tan fort
Que de nuill mal no·m recort,
Tan gen m'aves tot mon mal talan mort ».
6 coblas doblas y dos tornadas de cinco versos.