Basic information

Identifier
BEdT 461,002
Language
Catalan
Occitan
Genre | Form
Planh
Strophism
Coblas singulars
Rime
a b a b c d c d
Metrical structure
10 10 10 10 10' 10 10' 10
Ending
-ai
-en
-at
-itz
-us
-élhs
-orn
-or
-atz
-al
-ia
-ansa
-òra
-aia
-ida
-er
-art
-ir
-ar
-ort
-erra
-ut
Additional information

5 coblas singulars y una tornada de cuatro versos.

Base edition

Rieger (ed.)
1991
Trobairitz. Der Beitrag der Frau in der altokzitanischen höfischen Lyrik. Edition des Gesamtkorpus
Page(s)
662-674, núm. 42

On-line editions

RIALTO

Manuscripts

Manuscript
a1
Folio(s)
166
Manuscript
G Cat
Folio(s)
6v-7v
Memòria Digital de Catalunya

Repertories

Bibliografia Elettronica dei Trovatori
BEdT 461,002
Répertoire métrique de la poésie des troubadours
407:7

Other editions and studies

Bibliographic reference
Songs of the Women Troubadours
Page(s)
120-123, núm. 31; 185-187
Bibliographic reference
Chants d'amour des femmes-troubadours
Page(s)
115-119, núm. 14
Bibliographic reference
Unsung Women. The anonymous Female Voice in Troubadour Poetry
Page(s)
38-41
Bibliographic reference
La veu de la dona a l'Edat Mitjana
Page(s)
107-108
Bibliographic reference
Florilège en mineur. Jongleurs et troubadours mal connus
Page(s)
230-233, núm. 37
Bibliographic reference
Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña
Page(s)
369
Bibliographic reference
Die beiden ältesten provenzalischen Grammatiken. Lo Donatz proensals und Las Rasos de trobar
Page(s)
VII
Bibliographic reference
Qüestio entre lo vescomte de Rochaberti e mossèn Jaume March
Bibliographic reference
Poesia catalana medieval
Page(s)
54-56
Bibliographic reference
El plant amorós "Ab lo cor trist". .. (Assaig de restaurado d'un text corrupte)
Page(s)
85-95
Bibliographic reference
De los trovadores en España
Page(s)
445-456
Bibliographic reference
Die beiden ältesten provenzalischen Grammatiken. Lo Donatz proensals und Las Rasos de trobar
Page(s)
139
Bibliographic reference
Die provenzalischen Dichterinnen
Page(s)
4
Bibliographic reference
Le Chansonnier de Bernart Amoros
Page(s)
52
Bibliographic reference
Anonimo, "Ab lo cor trist, envirollat d’esmay" (BdT 461.2)
Page(s)
1-17

Text

I
Ab lo cor trist environat d'esmay,
plorant mos uells e rompen los cabels,
sospirant fort, lassa, comiat pendray
de fin'amor e de totz sos consels,
car ia no·m platz amar hom qu'e·l mon sia
deresenant ne portar bon voler,
pus mort crusel m'a tolt cell q'eu volia
trop mais que me sens negun mal sauber.

 

II
E per aiso fauc lo captenimen
desesperat e farai chascun iorn
ab trist semblan, e darai entenen
a totz aicels que·m vey anar entorn
qu'en me no·ls cal aver nul'esperansa,
ans podon be sercar en autre part
dona qe·ls am o qe·ls don s'amistansa,
car eu d'amor e de ioi me depart.

 

III
E si del mon pogues pendre comiat,
ab grat de Deu, axi cum fau d'amor
- totz mos parens encara m'an retrat -
plandrie·m pauc aitant visc ab dolor;
e per aico prec la mort sens demora
venga de faitz [per mon las cor alcir,
pus a mort cell que mon cor tant plora
e fa mant dol nuyt e jorn e suspir.

 

IV
De tots quant vey ben parats e vestits
dençant, xentant, alegres e pagats
ai gran enueg e no·m plats mos delits;
e no·n deu esser res maravelats,
car pus me son renovellant la playa
anant me·l cor en lo gent aresar
e·l gay vestir d'acell - a quj Deus haya -
lo qual no crey en lo mon n'agues par.

 

V
Per que m'es bon de null temps amar plus
e de iaquir amor e son hostal,
car eu no crey hom de trobar dejus
tan bo, tant gay ne de valor aytal.
El era franch, valent, d'honor complida
e tant ardit que ell n'es estat mort,
per que mon cor farja gran fallida
si n'amava altre apres sa mort.

 

VI
Mon dolç amjch, si be hom no·m soterra,
morta suy heu gran res - si Deu m'ajut -
car sino mal no sent, tan fort s'aferra
dolor en me depueys que·us ay perdut].

I
Con el corazón triste y rodeado de languidez, llorando mis ojos y rompiendo los cabellos, suspirando profundamente, desgraciada de mí, me despediré de fin'amor y de todos sus consejos, ya que, de ahora en adelante, ya no me place amar a ningún hombre que esté en el mundo ni manifestar buena voluntad, pues la muerte cruel me ha arrebatado aquel a quien yo amaba más que a mí [misma] sin saber de ningún mal.

 

II
Y por eso me comporto con desesperación, y paso los días con triste semblante, y daré a entender a todos los que veo rodeándome que no es necesario que mantengan ninguna esperanza, pues ya pueden buscar en otra parte a mujer que los ame o que les otorgue su amistad, ya que yo de amor y de gozo me alejo. 

 

III
Y si del mundo pudiese despedirme, con el agrado de Dios, así como lo hago de Amor –todos mis parientes todavía me lo han reprochado–, poco me lamentaría, pues vivo con tanto dolor... Por eso pido a la muerte que sin demora venga en persona a matar mi corazón desgraciado, pues ella ha matado a aquel por el que mi corazón tanto llora y tanto se duele, noche y día, y suspira.

 

IV
De todos cuanto veo bien ataviados y vestidos, danzando, cantando, alegres y pagados de sí, con gran enojo [los miro] y no placen mis deleites, y a nadie debe extrañarle, pues solo me renuevan la herida al hacerme recordar la gentil disposición y el alegre vestir de aquel –¡que Dios lo reciba!– del que no creo que hubiese igual en el mundo. 

 

V
De manera que me es bueno no amar nunca más y renunciar a Amor y a su refugio, pues yo no creo que encuentre aquí abajo un hombre tan bueno, tan alegre ni de tal valor. Él era franco, valiente, de honor cumplido, y tan osado que ha sido muerto, por lo que mi corazón haría gran error si amase a otro tras su muerte.

 

VI
Mi dulce amigo, si bien nadie me entierra, yo estoy muerta del todo –así Dios me ayude–, ya que no siento sino este mal, tan fuertemente se aferra en mí el dolor desde que os he perdido. 

 

(Traducción de Abel Vázquez Márquez)

CAT

I
Amb el cor trist i envoltat de llanguiment, plorant-me els ulls i trencant-me els cabells, sospirant profundament, pobra de mi, m’acomiadaré de la fin’amor i de tots el seus consells. Perquè d’ara en endavant, ja no em plau estimar ningú que sigui en el món ni portar bona voluntat, ja que la mort cruel m’ha pres aquell qui jo estimava més que mi mateixa, sense que jo en sabés de cap mal.

 

II
I per això faig cada dia cara desesperada, amb aspecte trist, i donaré a entendre a tots aquells [que veig] que m’envolten, que no cal que posin en mi cap esperança, ans poden cercar en una altra banda una dona que els estimi o que els doni la seva amistat ja que jo de l’amor i de la joia me n’allunyo.

 

III
Tant de bo jo pogués prendre comiat del món amb l’acceptació de Déu, de la mateixa manera que ho faig de l’amor, car visc amb tal dolor que poc considero tots els meus parents i encara la meva herència; i per això prego a la mort que es demora, que no trigui a venir per matar el meu pobre cos, ja que ha mort aquell per qui plora tant el meu cor i es dol tant, ni i dia, i sospira.

 

IV
De tots els qui estan ben abillats i vestits, dansant, cantant, alegres i satisfets, [els miro] amb gran enuig i no plau al meu delit, i ningú no se n’ha d’estranyar. Perquè la ferida se m’anirà revifant mentre el cor vulgui fer raonar el seny i l’alegre vestir d’aquell (?), a qui Déu va fer, del qual no crec que en el món n’hi hagués cap d’igual.

 

V
De manera que bona cosa és no estimar mai més i deixar l’amor i el seu acolliment, ja que jo no crec que trobi aquí baix un home tan bo, tan alegre ni de tanta vàlua. Ell era franc, valuós, d’honor acomplert, i tan ardit que ha estat mort. Pe la qual cosa el meu cor faria gran error si n’estimava mai cap altre després de la seva mort.

 

VI
Mon dolç amic, encara que ningú no m’enterri, estic del tot morta, així Déu m’ajudi; ja que no sento [altra cosa] sinó el mal que tan fort se m’aferra en mi [com] el dolor, després que us he perdut.

 

(Aguadé, La veu de la dona a l'Edat Mitjana)

I
With confusion wrapped around my sad heart,
shedding tears, tearing my hair,
sighing heavily, I, wretched woman, will say farewell
to perfect love and all its practices;
I have no wish to love or like any man
in the world [from now on,]
for cruel death has stolen the one I loved
more than myself, with perfect pleasure.

 

II
For this reason I’m acting like a person
in despair, and I will spend each day
with a dismal face, and inform
all those I see circling around me
that hope means nothing to me;
and they can go seek elsewhere
a lady who loves them or gives them friendship
as I am taking leave of love and joy.

 

III
If with God’s blessing I could say farewell
to the world, as I’ve said it to love
(all my relations still hold me back),
I’d complain but little, I live in so much pain;
and for this reason I pray that death may come
without delay to kill my weary heart
since it killed the one my heart weeps for,
and I sigh and sorrow day and night.

 

IV
All those I see brightly adorned and clothed,
dancing, singing, happy, and at ease
torment me, and I desire no pleasure
of my own; this should be no wonder,
for at those times they renew the wound
by bringing to my heart the sweet manner
and bright clothing of the one (God keep him)
who had no equal in the world, I think.

 

V
So it suits me not to love ever again,
to abandon love and its dwelling place,
for I don’t think I’ll find a man in this world
as good, as cheerful, or as worthy as he was.
He was frank, brave, completely honorable,
and so ardent that he died because of it,
for which reason my heart would be at fault
if I loved another man after his death.

 

VI.
My sweet friend, if no one sustains me,
I am long dead, God help me,
for I feel nothing but misery, so strong is the grip
of sorrow in me since I lost you.

 

(Bruckner, Shepard, White, Songs of the women Troubadours)

I
Le cœur triste, dévoré d’inquiétude, les yeux pleins de larmes, m’arrachant les cheveux et poussant de gros soupirs, hélas ! je prendrai congé de Fine Amour et de tous ses conseils : car désormais il ne me plaît pas d’aimer homme au monde ni de lui manifester mon bon vouloir, puisque la mort cruelle m’a ravi Celui à qui je voulais plus de bien qu’à moi-même, sans nul ombrage.


II
Et c’est pour cela que j’ai ce comportement désespéré, que j’aurai chaque jour, le visage triste, et ferai comprendre à tous ceux que je vois autour de moi qu’ils n’ont plus besoin d’avoir en moi nulle espérance, mas peuvent bien chercher ailleurs une dame qui les aime et leur fasse don de son amitié : car moi, je me sépare de Joie et d’Amour.


III
Et si je pouvais prendre congé du monde, avec l’agrément de Dieu, comme je le fais d’Amour –tous mes parents m’en ont encore blâmée--, je ne me plaindrais qu’à peine, tellement je vois dans la douleur. Et c’est pour cela que je prie la mort de venir en personne et sans attendre pour tuer mon cœur accablé, puisqu’elle a tué Celui que mon cœur pleure tant, et qui est cause, nuit et jour, de ma douleur et de mes soupirs.


IV
Tous ceux que je vois bien parés, bien vêtus, dansant, et chantant, joyeux, allègres et satisfaits me sont cause de chagrin, et mon plaisir me déplaît. Et personne ne doit s’en étonner, car ils ne font que rouvrir encore plus ma blessure : lorsque mon cœur songe à la belle parure et aux gais vêtements de Celui –que Dieu reçoive—dont je ne vois point qu’il ait au monde son égal.


V
C’est pour cela qu’il me plaît de ne pas aimer à nouveau de longtemps et de renoncer à Amour et à sa suite ; car ne je crois point qu’on puisse trouver ici-bas un homme si bon, si gai, ni de telle valeur. Il était noble, vaillant, accompli en fait d’honneur, et si hardi qu’il en perdit la vie. Mon cœur commettrait donc une grande faute s’il en aimait un autre après sa mort.


VI
Mon doux ami, bien que je ne sois point sous terre, je suis morte depuis longtemps –et que Dieu me protège ! : car je ne sens point d’autre mal, si forte est la douleur qui s’incruste en mi, depuis que je vous ai perdu.
 

(Bec, Chants d'amour des femmes-troubadours)

Music

Music
No